De la unió del saxo de Dani Molina i l'electrònica experimental de Ramir Martínez va néixer ja fa anys el projecte Monocrom!, que malgrat el nom, lluny de ser monocromàtic, crea nous mons combinant gèneres i disciplines, i barrejant la música amb l'espectacle visual. El nou treball que just acaben de descobrir, Posidònia s'inspira en el color verd i ha estat creat a Sant Andreu, a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació. En parlem amb els artistes mentre estrenem un dels videoclips del disc, "Posidònia II".



Us dieu Monocrom!, però el vostre projecte no es pot dir que sigui pas monocromàtic: combinant sonoritats jazz i electrònica, amb tot de detalls. Com neix el projecte?
Dani Molina: El projecte neix de la passió per explorar la fusió de diferents gèneres musicals. Volíem crear un so que fos més enllà del convencional, combinant la riquesa del so acústic del saxo i el llenguatge del jazz amb la innovació de l'electrònica i explorar els límits timbrics, harmònics, etc.
Ramir Martínez: Vam començar amb una col·laboració per un espectacle de dansa contemporània. Els temes ens van agradar i vam decidir desenvolupar-los pel directe. En Dani aporta un bagatge jazzístic i d’improvisació mentre que jo aporto la manipulació i processament del que fa en Dani amb el saxo. D’aquella experiència va néixer el nostre primer treball en estudi però interpretat en directe, i on bona part està basada en la improvisació.

A més de la música, el vostre directe també inclou una part visual: per què i com la treballeu?
D.M: La part visual del nostre directe és fonamental perquè complementa l'experiència musical i ajuda a explicar una història. Treballem per crear una atmosfera que ressoni amb la música i el missatge que volem transmetre. És Ramir qui se n'encarrega. Intentem que l'element visual estigui en sintonia amb l'energia de la música, utilitzant colors, formes i moviments que la realcin. Al final, busquem que el públic no només escolti, sinó que també vegi i senti la música d'una manera més profunda. És tot un viatge creatiu.
R.M: De fet, la part visual és prou important: als nostres inicis, els visuals eren generacions geomètriques en temps real i en blanc i negre; d'aquí va sorgir el nom de Monocrom!. Era una autolimitació que ens imposàvem per tal d’explorar formes diferents de fer música i fer més amb menys. En la nova etapa hem deixat enrere la monocromia i estem explorant el color d’una altra manera, a partir dels seus components. La imatge digital té tres components: vermell, verd i blau. Cada nou treball explora un d’aquests colors. Per exemple el que estrenem ara, Posidònia, estaria en el color verd.
 

Per a fer aquest nou treball ‘verd’, us heu inspirat en la planta “posidònia”. En quin sentit?
R.M: Efectivament, és una obra inspirada en les praderies submarines de la Mediterrània: en el seu moviment oscil·lant i hipnòtic ens ha suggerit tot un viatge sonor. A mesura que hem descobert més i més coses sobre aquesta planta més ens ha anat fascinant.
D.M: Sí, la planta posidònia ha estat una gran font d'inspiració per a l'EP. Aquesta planta marina és coneguda per la seva bellesa i importància ecològica en els ecosistemes marins. Igual que la posidònia, que crea un ambient saludable i divers al mar, nosaltres hem volgut transmetre una sensació de connexió i harmonia a la nostra música.

De fet, és una planta exclusiva del Mediterrani i molt sensible a la contaminació. Hi ha una voluntat de consciència ecològica darrere de la decisió de centrar-vos en aquesta alga?
R.M: Exacte. La posidònia és important per molts motius: perquè ajuda a mantenir les platges, perquè purifica i filtra l’aigua, perquè serveix de refugi a moltes espècies i per la seva contribució al segrest del carboni. Juntament amb els boscos, són una assegurança de vida pels anys que venen de crisi climàtica. Carregar-nos aquestes plantes és fotre’ns un tir al peu, així que retre’ls un homenatge és la nostra petita contribució per ajudar a conscienciar.

Abans explicàveu que aquesta obra se centra en el verd, però no és l'única que fareu inspirada en aquest color. Què podeu avançar de les pròximes?
R.M: Sí, de fet la segona de les obres al voltant del verd —Boscúria— ja l’hem enregistrada i sortirà, si tot va bé, cap al final d’any.


El videoclip que estrenem avui l’heu gravat a Fabra i Coats: Fàbrica de Creació, on en sou residents. Com valoreu l’experiència?
R.M: L’espai és immillorable. Poder gaudir d’un lloc durant un any a Barcelona és un luxe i nosaltres l’estem esprement al màxim. A banda, és un lloc on passen moltes coses constantment —festivals, fires, conferències, exposicions…— i també on es pot fer xarxa, una qüestió important per nosaltres, que som músics do-it-yourself [‘fes-ho tu mateix’].
D.M: Per a nosaltres l'experiència és meravellosa. La Fabra i Coats és un indret emblemàtic dissenyat per fomentar la creativitat artística. Des del primer moment, ens han brindat tot el suport necessari. La comunicació entre els responsables i els artistes és excel·lent, cosa que facilita el treball en equip. A més, les instal·lacions són impressionants i ens ofereixen moltes oportunitats per aprofitar al màxim el nostre procés creatiu.