Naina és el nom artístic de la jove algemesinenca de 18 anys Aina Escrivà. Amb tan sols dos senzills publicats, va col·laborar l’any passat amb La Fúmiga i Cactus i va despertar l'interès del segell barceloní Halley Records, qui la va incorporar al seu catàleg d'artistes a principis d'aquest any. Ara, presenta el primer EP, Atrevida (Halley Records, 2025), que inclou 6 cançons que es mouen entre el pop, l'electrònica i la música urbana. En parlem amb ella.



En ben poc temps t’has donat a conèixer a l’escena musical valenciana. Et sents una mica aclaparada per la bona rebuda de la teva música?

Sí, ha estat una mica inesperat. Sempre havia rebut bons comentaris des que vaig començar a fer música, però que de sobte t'arriben tants missatges de gent que no coneixes i que diuen que estàs fent-ho molt bé, dona molt de gust. Em motiva a treballar i a seguir fent música cada dia, i crec que per a mi ha estat el més bonic de començar el projecte.

 

Jo sabia de tots dos grups perquè els escoltava, però mai havia parlat en ells. Els admirava en la distància i crec que em van descobrir un poc per tot el que penjo a les xarxes. Els va arribar alguna cosa, els va agradar el que van escoltar i em van contactar i vam començar a xerrar com a amics. Les dues col·laboracions van acabar sorgint de manera molt natural, quan ens vam proposar ajuntar-nos algun dia a l'estudi.

Aquest primer EP no inclou els dos senzills que vas fer el 2023. Per què?

Volíem mostrar una imatge nova, més fresca i també distinta de la que havia mostrat en els primers senzills publicats. Per això, aquest EP l'he fet un poc de zero, tot i que algunes cançons sí que provenen d'idees que tenia des de fa un temps. Volia parlar de les meves experiències, però des d'un punt més madur.

 

Crec que és molt guai que persones que han treballat amb tants artistes a qui els ha anat tan bé es fixen en el teu projecte. És una satisfacció tremenda, una gran alegria i alhora és un feedback que em fa saber que no estic fent les coses malament i que he de continuar així i que puc treure molta més música. A més, crec que és molt important que els artistes valencians puguem treballar amb discogràfiques catalanes perquè al final al País Valencià no podem tenir la repercussió que hi ha a Catalunya cantant en la nostra llengua. És molt bonic que la gent de Catalunya ens abrigue.

 

Sempre hem intentat buscar noves sonoritats i, tot i que el que predomina en les cançons  és l'electrònica, no m'agradaria definir-me en aquest estil. M'agrada tant l'electrònica com fer una balada al meu piano o agafar la guitarra i tirar més cap al pop. El disc està ple d'estils diferents perquè no volíem generar només una mateixa emoció, sinó un camí ple de sentiments diferents.

 

És la cançó més personal del disc i parla d'una cosa que jo m'he anat treballant durant els anys. Encara que tinc 18 anys i crec que no tinc gaire experiència, sempre he sigut una persona que s'ha preocupat molt pels altres i moltes vegades m'he deixat de costat oblidant que el més important per a un mateix ha de ser l'estima pròpia. I d'això parla la cançó: de donar-te a tu mateixa la importància que et mereixes i de la necessitat d'estimar-se abans de poder estimar a algú altre.

Els de La Fúmiga pràcticament els considere família de professió. Tinc contacte amb ells tots els dies i m'han ajudat molt a créixer com a artista. Van donar-me eixe espai en el seu últim disc, Tot està per fer (Halley Records, 2024), i això m'ha permés tenir moltes oportunitats noves, i ara m'abellia que pogueren col·laborar en un tema del disc. I "No sé ballar" té aquest punt festiu que demanava totalment que hi participés La Fúmiga.

El missatge d'esta cançó és que al final no se li ha de donar tanta importància a les coses. Crec que és més bonic gaudir del moment sense pensar en què pot passar després. Al final les coses no són complicades; nosaltres les acabem fent complicades. Però en realitat són més senzilles del que pareixen.

 

Crec que tenim moltíssimes ganes de fer música. Tot i que els grups d'abans ja ho estaven fent des d'un altre lloc, crec que nosaltres estem arribant a gent bastant jove perquè tractem temes molt quotidians i no ens encasellem només en un tema en específic. Crec que és molt guai que hi hagi gent a qui no li agrade molt la música valenciana, però a qui, en canvi, els agraden molt les nostres cançons per les temàtiques que parlem. Tot i això, també vull deixar clar que no cal que es retire ningú perquè puguin sortir nous artistes.

Hi haurà un poc de tot, perquè no vull perdre l'essència d'on vinc, que és agafar la guitarra i posar-me a cantar. Però sobretot el que predominarà serà la festa. Vull que les persones que vinguen al concert ixen cansades perquè han botat i han cantat sense parar i s'ho han passat bé. Hi tocarem les cançons del disc, per descomptat, i pot ser que cantem versions o, fins i tot, algun tema que encara no ha eixit.