Ha calgut una dècada per a que els osonencs Oques Grasses hagin fet el seu primer Palau Sant Jordi amb totes les entrades venudes des de fa mesos. Una fita icònica que evidencia l’enorme poder de convocatòria que el grup capitanejat per Josep Montero ha tingut els darrers anys. Juntament amb els valencians Zoo, han estat els primers en fer-ho amb una proposta nascuda el segle xxi, i amb els peus ben clavats en un repertori i unes formes musicals contemporànies. Lluny queden aquells primers anys en què Montero va decidir unir les seves forces amb Miquel Portet, Àlex Pujols i Arnau Tordera, i cada vegada el grup ha volgut impregnar la seva proposta d'arrels jamaicanes amb ritmes llatines i textures electròniques. Els seus dos últims treballs, Fans del sol (Halley Records, 2019) i A tope amb la vida (Halley Records, 2021) en són un clar exemple, amb cançons que han sonat sense treva a ràdios i festivals com "In the Night", "Bye bye", "Petar-ho", o una cançó que segurament sobreviurà a la banda: "La gent que estimo".
 
Els Oques han volgut viure la cita del Sant Jordi com una celebració, i així ho ha entès el públic, que abans de començar també s'ha atrevit amb algunes 'onades' corals. Per al concert, que han titulat La gent que estimo, la formació s'ha volgut complementar amb un quartet de corda, a més de reforçar la secció de vents i percussió. I entre les sorpreses previstes, els assistents han pogut detectar de seguida la presència d'un segon escenari al bell mig de la pista del recinte. El cert és que la crida ha estat un èxit, i Oques Grasses ha assolit un rècord d'assistència al Palau Sant Jordi amb 18.400 espectadors; per sobre de l'anterior marca que el propi equipament havia adjudicat a C Tangana –qui va actuar el passat 19 de febrer del 2022– davant 18.360 persones.
 
Cinc minuts després de l'hora prevista, el perfil dels set 'oques' desarmats d'instruments va irrompre a l'escenari, amb l'única acompanyament d'un quartet de corda, al que se li va sumar una secció de vents i una batucada percussiva per interpretar un breu medley del seu repertori. Ja amb tota la formació al seu lloc, "Elefants" va arrencar la nit, i va activar un públic que des d'aquell moment no va deixar de cantar i ballar les cançons dels osonencs. Sense aturada van interpretar "Cara de cul", un dels temes d'aquell disc-bisagra que va ser You Poni (Fourni, 2016).
 
"Bona nit, Sant Jordi! Teniu ganes de petar-ho tot, o què?" va ser el primer crit amb el que Josep Montero es va adreçar al públic; amb un escenari reconvertit en un a pista de discoteca per a cantar, és clar, una celebradíssima "Vull petar-ho". Els ritmes llatins de "Goodline" juntament amb "Escopinya" i "Sta guai" –un dels temes més populars de Fans del sol– van tancar el primer bloc del concert.
 
"Hòstia, avui sí que ha vingut gairebé tothom!" va exclamar Montero abans de demanar al públic que fes un passadís per accedir a l'escenari central i recrear l'ambient d'una festa de barri. El set reduït amb els Oques titulars va començar amb "Llum fluorescent", va seguir amb una versió acústica de "Cançó de l'aire" i la cabaretesca "Cavall estable", una cançó del seu debut Un dia no sé com (autoeditat, 2013). 'Avui em sento especial i tots com iguals' explica una cançó que van enllaçar amb l'èxit de Queen "I Want to Break Free" interpretat de manera  Montero tot sol a veu, guitalele i bateria reduïda. Amb aquest tema, el cantant va voler recordar els seus inicis, quan el músic actuava als bars amb el públic d'esquena i només es girava amb aquesta cançó. Montero va recordar que només fa dotze anys "treballava com a electricista, passejava el gos, fumava porros i feia cançonetes" però començava els bolos amb un irònic "Bona nit, Palau Sant Jordi!".
  El set acústic va aturar el ritme d'un concert que fins aleshores havia començat de manera espectacular, amb la banda desplegant bona part dels seus recursos com una piconadora musical. "Bancals" va fer tornar l'acció a l'escenari principals, amb una tornada que vol enviar-ho 'a la merda tot'. La fusió llatina va tornar a fer-se present amb "Vida d'oferta"; un excel·lent preàmbul per a la crítica "Cul", una cançó contra la vida fàcil i acomodada que el grup va iniciar amb una curiosa picada d'ullet al "Con te partirò" d'Andrea Bocelli. L'escenari ja estava ple de confeti durant "John Brown", el tema que recupera el personatge del 'petit indi' que cantaven Ara Va de Bo fa cinquanta anys, i amb el que Montero va reptar el públic a fer una gran onada.

Cal aturar la crònica per valorar la proposta que han fet els Oques per a afrontar el seu primer Sant Jordi. Lluny de presentar una proposta basada en artistes convidats o plantejar un revival de vells èxits, els osonencs han treballat una producció escènica singularíssima, un disseny de llums molt ben treballat, i un ritme d'espectacle que només ha donat un instant de treva a l'escenari central. Un concert que mereix passar a la història de la música popular moderna catalana com a exemple de la diferència que suposa "fer un Sant Jordi" de "treballar un Sant Jordi", com feia notar en el seu tuit la periodista @pocmoderna.          
 
Bona prova en va ser l'inici del quart bloc del concert, amb el trompetista Miquel Rojo improvisant un número de flamenc al voltant d'un simulat tablao. "Wake Up" va precedir "De bonesh", una de les cançons de Fans del sol, on el grup es va acompanyar del quartet de cordes. Per a "Serem ocells", en una mostra de força escènica, ja es podien comptar fins a dinou músics damunt de l'escenari. I uns tímids cits d'"Independència" del públic, inèdits en les darreres cites de grups catalans al Palau Sant Jordi.
 
Bloc final amb la iniciàtica "Petxina" i els èxits recents "In the Night" i "Bye bye" rebuts amb gran entusiasme per un públic absolutament entregat a la màquina musical dels Oques. Ràfegues de flamerades des del davant de l'escenari van acompanyar les cites a Ricky Martin i a l'hedonisme musical fet cançó. "Passos importants" –amb "Cavall estable" la cançó més antiga del setlist– va fer treure i onejar les samarretes a bona part del públic, i "Torno a ser jo" va posar punt i final al concert.
 
"Deu anys aguantant-nos i seguim sent els mateixos. Aquest concert no és el final de res, sinó que és el principi d'una nova etapa", va exclamar Montero abans d'anunciar nou disc per al 2024. Sense gaire més recursos que la pròpia música, un directe molt solvent i una lírica amb bones dosis de surrealisme, Oques Grasses s'han obert pas enmig de l'escena festiva amb una proposta molt personal que els singularitza davant altres companys de viatge.

L'únic bis del concert va ser l'extraordinària "La gent que estimo", amb la llum dels mòbils il·luminant les graderies del Palau Sant Jordi: 't'estimo molt, però també tinc por'. Un tema interpretat amb l'ajut d'un quartet de cordes, on només es va trobar a faltar la veu que Rita Payés va immortalitzar en la versió original inclosa a A tope amb la vida.

Punt i final per a un concert per emmarcar. Vibrant i amb les dosis justes d'emotivitat. Oques anuncia un nou inici després d'un 2023 de merescut descans. Les expectatives seran altes.