Fa deu anys que la Oques Grasses va enregistrar el primer disc, Un dia no sé com (autoeditat, 2013), i al llarg de l'any passat va celebrar la fita amb una desena de concerts arreu de Catalunya. Aquesta gira commemorativa la culminaran avui amb una festa grossa en el seu primer Palau Sant Jordi, en què oferiran l’espectacle únic i irrepetible La gent que estimo, i s’acomiadaran dels escenaris fins a un nou disc per al 2024. Parlem d'aquest concert tan assenyalat amb el cantant i lletrista Josep Montero.


Oques Grasses celebra avui al Palau Sant Jordi deu anys de carrera i cinc discos d’estudi. Com serà el darrer concert de la gira?
Estem preparant el directe al màxim, l’ordre de les cançons, la dinàmica del concert, que hi hagi moments que sorprenguin... De fet, ja vam preparar el repertori a principi del 2022 per a la gira, però ara l’hem millorat, sobretot pensant en les dimensions del Sant Jordi.

Per inspirar-te has anat a veure algun dels directes d’altres artistes al Sant Jordi?
Vaig anar a C. Tangana, perquè tenia ganes de veure el seu directe, que és molt ben parit, i observar com respirava l’espai. Oques Grasses hem tocat per a més de 17.000 persones, però en llocs on la gent no pagava una entrada. El públic del Sant Jordi haurà pagat la seva entrada per veure’ns i volem que tothom en marxi content. I després ens aturarem un any o més per gravar un nou disc. El concert no l’entenem com un tancament, sinó com una nova manera de fer, de portar el xou més enllà, de l’escenografia al muntatge de llums més ben parit. Quan toquem amb altres grups al mateix escenari no podem fer segons quins muntatges, i ara aportarem el cent per cent a nivell artístic, tant en la posada a escena com en la realització.

El repertori inclourà temes antics?
Clar, jo ja anava amb el bombo el 2010, tot i que el grup va néixer el 2013, i en aquests deu anys hem fet moltes cançons. Intentarem fer-hi cabre alguns dels temes més vells, però sobretot seran dels dos últims discos, perquè són els que han funcionat millor i ens ha fet guanyar la major part del nostre públic. Però també posarem l’energia necessària per recuperar-ne d’antigues, que haurem de reajustar al so actual dels directes.



Serà un concert especial davant 17.000 espectadors. Hi haurà col·laboradors?
Més que col·laboradors volem fer el directe més gran, amb més músics i altres elements escènics. Hi haurà més gent tocant caixes, tres o quatre vents, violinistes, coristes... Volem fer créixer les cançons respecte a com sonen als discos i per això hi convidarem els músics que els van gravar, però multiplicats per vint-i-cinc. Estem gestionant ara les parts on hi haurà més participants.

No hi haurà artistes convidats?
Encara ens estem plantejant si posar-hi altres artistes reconeguts, perquè pensem que o bé hi surten tots o cap, i passa que, per exemple, Rita Payés no hi podrà ser perquè té un compromís al País Basc. La veritat és que ho decidirem al final de tot. Al llarg de deu anys hem col·laborat amb molta gent, de Zoo a La Pegatina, i ens faria gràcia que hi fossin Joan Garriga i Manu Chao, però hi estem donant voltes perquè volem fer el concert el més essencial possible, que ja és una feinada. Actuar amb convidat suposaria un o dos dies d’assaig, que puguin venir, quadrar horaris... Oques Grasses no hem jugat gaire a fer concerts ‘entre amics’ perquè es venguin més entrades; ho tenim superadíssim. El que volem és donar-ho tot nosaltres mateixos.


Hi haurà gravació en directe?
Sí, ens hem ficat en un bon embolic. Està donant molta feina perquè és un equip amb qui no hem treballat mai. El DVD no sé quan el traurem, però el nou disc no sortirà fins al 2024 i sense data fixa, perquè si ens falta un tema, ara que ens ho podem permetre, hi dedicarem el temps que calgui.

Quina evolució has fet com a compositor de cançons i com a intèrpret a l’escenari?
He evolucionat en molts aspectes tant en el pla personal com professional des del primer bolo al barri vell de Vic, quan tocàvem per pagar el disc sense cobrar ni un duro. No esperàvem res del que ens ha passat, cadascú es buscava la vida. Després va arribar el punt de veure el grup com una manera de guanyar-se la vida, i fèiem vuitanta i noranta concerts a Catalunya. I ara hem tornat a fer l’exercici de sentir la música com un hobby que ens permet viure millor. El més important és l’art de fer cançons.


Us sentiu més alliberats?
Ens podem permetre fer música com al principi. Donem tot l’espai als concerts, gaudint de cada actuació perquè en fem menys... Ha set complicat celebrar deu anys, perquè hi havia setmanes de tres i quatre bolos que no teníem temps ni d’assajar. Fèiem els discos en dos mesos, i ara ens agafem un any i mig per gravar-lo i quatre o cinc mesos per pensar bé el directe. Estic orgullós de com hem sobreviscut i de poder tornar-nos a permetre la música artísticament, com una manera de viure-la, sempre intentant fer-ho tan bé com podem perquè la gent no quedi decebuda.

Halley Books prepara un llibre amb la teva cinquantena de cançons. Com serà?
Serà un recull de les cançons. Molta gent em diu que li agraden les lletres i així podrà submergir-s’hi, i per mi també serà una manera de veure l’evolució que han representat en cada moment vital, embolics amorosos, amistats, maneres de veure i viure...