El guitarrista, productor i compositor canadenc Robbie Robertson ha mort a l'edat de 80 anys. Va ser un dels líders de The Band, juntament amb Levon Helm a la bateria, Richard Manuel al piano, Rick Danko al baix —tots tres també amb rols de cantant— i Garth Hudson a l’orgue. Van començar la seva història el 1958 al Canadà, com a The Hawks, la banda d’acompanyament de Ronnie Hawkins. Ja sense Hawkins, Bob Dylan va fixar-s’hi per acompanyar-lo durant la gira nord-americana del 1965 i la gira mundial del 1966.
 
Durant la gira, les actuacions eren rebudes amb xiulets per una audiència que no acceptava la mutació de les cançons folk de Dylan a la nova forma de rock que li donava l'electrificació de Robertson i companyia. Un dels moments més recordats és el crit de "Judas!" que li va etzibar un assistent al concert del Free Trade Hall de Manchester el 1966, i que queda recollit al fantàstic documental No Direction Home (Martin Scorsese, 2005). Acabada la gira, un accident de moto de Dylan el va obligar a retirar-se a Woodstock. El cantautor, però, va convidar els músics a instal·lar-se a prop seu per poder tocar plegats, i ells van llogar una casa que van anomenar Big Pink. El resultat d’aquell treball es va editar anys més tard com a The Basement Tapes (Columbia, 1975). Era l’any 1967, i el grup es va rebatejar com The Band.
 
The Band va començar a volar pel seu compte amb dos treballs que van redefinir la música folk-rock nordamericana: Music from Big Pink (Columbia, 1968) i The Band (Columbia, 1969). En aquests discos hi ha cançons han acabat esdevenint immortals com "The Night They Drove Old Dixie Down", "Up on Cripple Creek" o "The Weight", totes escrites per la ploma de Robertson.
 
Enmig de diverses crisis, Robertson va decidir abandonar les gires i desfer el grup. Però abans, va organitzar un concert de comiat el Dia d'Acció de Gràcies al Winterland Ballroom de San Francisco. Més de 5.000 persones van acudir el 25 de novembre de 1976 a un espectacle que es va denominar The Last Waltz ['L'últim vals'], on van participar-hi convidats com Ronnie Hawkins, Dr. John, Paul Butterfield, Muddy Waters, Eric Clapton, Neil Young, Joni Mitchell, Neil Diamond, Van Morrison, Ron Wood, Ringo Starr i, esclar, Bob Dylan. El concert va ser enregistrat com a triple LP: The Last Waltz (Warner, 1978), i també en forma de documental musical.
 
Jonathan Taplin havia estat mànager de The Band entre els anys 1969 i 1972, i alhora va ser productor de Mean Streets (1973), el primer gran èxit d’un director italo nord-americà anomenat Martin Scorsese. Taplin va presentar l’autor de Taxi Driver (1976) a Robbie Robertson, i van arribar a un acord. El documental de Scorsese va simultaniejar cançons del concert de comiat amb entrevistes als membres de The Band, i amb una actuació filmada
a un plató amb The Staple Singers i Emmylou Harris. The Last Waltz, gràcies a l’acurat tractament fílmic de Scorsese, és un dels documentals musicals més importants de la història, i va iniciar una fructífera relació d'amistat i col·laboració professional entre Scorsese i Robertson.
 
Després de disoldre The Band, Robbie Robertson va iniciar anys més tard una carrera en solitari, i va estar col·laborant durant anys amb Scorsese com a assessor musical d'algus dels seus films. El seu primer disc com a solista no va aparèixer fins el 1987: Robbie Robertson (Geffen), sota la producció de Daniel Lanois i col·laboracions de luxe d'artistes com les de Peter Gabriel o U2. Va ser molt ben rebut per la crítica, i és considerat un dels discos més interessants de la dècada. El seu segon treball, Storyville (Geffen, 1991), va insistir en la fòrmula, i va tenir també una bona acollida. A partir d'aquí, els seus àlbums van aparèixer més espaiats en el temps: la banda sonora del documental Music for The Native Americans (Capitol, 1994), els flirtejos amb l'electrònica de Contact from the Underworld of Redboy (Capitol/EMI, 1998), How to Become Clairvoyant (Macrobiotic Records, 2011) i el darrer Sinematic (UME Direct, 2019).
 
La resta de membres de The Band van voler continuar el projecte sense Robertson; però, en el camí, Richard Manuel es va suïcidar el 1986 i Rick Danko va morir el 1999 d’un atac de cor, fet que va precipitar la fi del grup. Levon Helm va morir el 2012, víctima d’un càncer. Amb el traspàs de Robertson, l'únic sobrevivent de The Band és l'organista Garth Hudson, de 86 anys d'edat.
 
A casa nostra, Robbie Robertson és també conegut per participar amb Sau en el famós concert celebrat a la Plaça de Toros Monumental el 9 de juliol del 1992. Junts van interpretar “Shake This Town” i “The Weight”, cançons incloses al doble disc en directe Concert de mitjanit (EMI, 1992). El músic canadenc també apareix com a coautor juntament amb Pep Sala de "Dansant a mitjanit" i "La llei del carrer", temes que apareixen al doble disc de Pep Sala & la Banda del Bar Paranys de la memòria (Picap, 1997).