"Les coses que no m'agraden de tu", de Socunbohemio ha guanyat el Premi Cerverí 2023, atorgat a la millor lletra en català de l'any. Catalunya Ràdio, iCat i la fundació Prudenci Bertrana, amb la col·laboració d'Enderrock, va convidar els oients i lectors a participar de l'elecció popular a la millor lletra de cançó editada en català durant el darrer any. Les votacions van començar el passat 10 de juliol i el guanyador s'ha fet públic avui, 19 de setembre, durant la gala de lliurament dels Premis Prudenci Bertrana a l’Auditori de Girona. 


"Les coses que no m'agraden de tu" ha estat la cançó més votada entre el públic, amb un 50,7% dels vots, i competia amb les altres 7 cançons finalistes d'enguany: "Llevar-nos cada matí" de Pau Vallvé, "Coti x coti" de The Tyets, "Xiuxiueig" de Ven'nus, "La sala oberta" de Miquel Serra, "Jugular" de Triquell, "Fotogrames" de Da Souza i "Ni Picassos ni Dalís" de Maria Jaume. Per a conèixer més sobre la cançó guanyadora, en parlem amb Socunbohemio.

Com has rebut aquest Premi Cerverí 2023 a la millor lletra en català?
Ho hem rebut amb molta alegria, i molta il·lusió. Al final, això ens dona energia per seguir treballant al màxim i seguir lluitant per sobreviure dins de la indústria musical, que no és gens fàcil... És un clar senyal que estem fent bona feina, i que cal tenir esperança i energia per seguir treballant i fent el que més ens agrada, que és fer música. 

Quan el jurat va anunciar que eres un dels finalistes al Premi Cerverí -al costat de Pau Vallvé, Tyets, Ven'nus, Miquel Serra, Triquell, Da Souza i Maria Jaume-, quina va ser la teva reacció?
Va ser una sorpresa, perquè personalment no m'ho esperava. Compartir selecció amb artistes que admiro va ser il·lusionant. Molts d'ells han estat referents i m'han acompanyat en el meu creixement musical. Evidentment, però, no m'imaginava que pogués acabar sent el guanyador.

De què parla "Les coses que no m'agraden de tu"?
Volia parlar del temps i com tendeix a destruir les coses. Vaig decidir fer-ho a través d'una relació d'amor, ja que la cançó forma part de l'àlbum Conte de les quatre estacions (Vida Records, 2023), que parla d'una història d'amor. La idea era agafar una història d'amor i presentar-la com una cosa molt bonica per després acabar-la destruint amb el temps i explicar que tot allò que crèiem que era tan bonic simplement era una carcassa... La cançó té dues parts idèntiques: la primera és idíl·lica, amb totes les coses bones que té aquesta relació d'amor, mentre la segona presenta tota la destrucció i es revelen totes les mentides amagades darrere de la història.

Com és el teu procés a l'hora d'escriure les lletres? 
No tinc un procés concret. En general busco melodies, acords, sonoritats que em cridin l'atenció, i aleshores treballo al voltant d'això: miro què em transmeten, en què em fan pensar i és a partir d'aquí on escric les meves lletres. En el cas d'aquesta cançó va ser una lletra que va sortir molt de pressa. Forma part d'un àlbum que construïa un imaginari molt potent i aquesta cançó va ser l'última que vaig escriure del disc, i clar, com l'imaginari estava tan creat, la lletra es va fer quasi sola. En una tarda ja estava tota feta, i tenia claríssim com havia de ser. En general treballo amb idees que veig que em funcionen. Quan veig que hi ha una idea que em costa desenvolupar-la, la deixo estar.

Per què creus que el públic ha votat la cançó?
Jo crec que la cançó tracta temes molt universals. Una cosa que sempre intento fer en les meves cançons és construir històries amb les quals quasi tothom pugui connectar. I en aquest cas, parlàvem d'una cosa de la qual ningú pot escapar: el temps. I a més, t'enganxa perquè és una lletra sobre una història d'amor, però que finalment en la mateixa cançó es destrueix. A més, té un to una mica melancòlic... No sé ben bé que ha enganxat, però estic orgullós i molt content de com ha quedat la cançó.