Es podria escriure una enciclopèdia explicant les cançons de Nadal en clau moderna que s’han enregistrat i publicat als Països Catalans d’ençà de l’edició de Nadal a casa (Edigsa, 1963), l’EP en què Josep Maria Espinàs i Maria Cinta van presentar vuit nadales amb una estètica que ara no ens sembla moderna, però que en el seu moment es va allunyar dels cànons nadalencs de l’època, expressats sobretot a través dels enregistraments de corals. Poc després el duet Titis y Tillo va enregistrar el senzill Nadalenques gitanes (Sonoplay, 1966), considerat el primer disc de rumba en català.

Qui més qui menys ha conreat el gènere algun cop, i alguns artistes li han dedicat discos monogràfics, però ens volem centrar en les nadales que per estètica i contingut s’han allunyat més dels patrons del naixement a Judea i dels paisatges amb neu i cascabells que dringuen més del compte. En aquest sentit, la referència pionera va ser quan el 1967 el segell Concèntric va presentar El Nadal no té 20 anys amb, entre altres, una peça de Lluís Llach titulada “Cançó de Nadal per a ningú”, que conté una crítica a la hipocresia del temps de Nadal.

El 1970 Pau Riba va gravar uns dels versos més demolidors que s’han fet mai sobre temàtica nadalenca a la “Simfonia núm. 1 (d’una nit d’un matí de Nadal)", inclosa a l’àlbum Dioptria 2 (Concèntric): ‘I heus aquí com les putes vestides de festa quan entren i surten, avui més que mai, de les habitacions van cantant, fent els preus molt més alts, les cançons del Sud de Nadal’. El mateix Riba hi va tornar, especialment amb el tombant de segle, quan va presentar el llibre+CD Jisàs de Netzerit o Capítol 0 de la Guerra de les Galàxies, que incloïa el disc Nadadales. I encara, fins poques setmanes abans de la seva mort, Pau Riba i De Mortimers van interpretar cada any un espectacle amb les mateixes cançons però amb textos introductoris diferents que repassaven en clau d’humor els esdeveniments polítics de l’any, sense allunyar-se gaire del context del naixement de Jesús, això sí, en plena era aeroespacial. Nadales clàssiques cantades amb ritmes diversos.



L’any 2009 Enderrock va distribuir el disc Cançons PreNadal, un compendi de deu cançons entre les quals destacava per sobre de totes “El caganer”, cantada per Albert Pla, Joan Miquel Oliver, Gerard Quintana, Estopa, Quimi Portet i Manel. Però si parlem de recopilacions de noves nadales interpretades per diversos artistes, cal que ens referim a Tocats de Nadal. Era el moment anterior a l’esclat del ‘rock català’ i el protagonisme se’l van endur llavors els cantautors. Tot i això, hi crida l’atenció la presència de Sangtraït amb un tema que no van interpretar mai en directe, “Neu”, que, a més, és l’única cançó de la discografia del grup en què no canta el baixista Quim Mandado, sinó la guitarrista Lupe Villar.

La generació dels noranta –i posteriors– va normalitzar la relació amb la música de Nadal a partir de cinc recopilatoris impulsats per Música Global amb el títol genèric Altres cançons de Nadal, publicats entre els anys 2000 i 2013. Es tracta d’un interessant calidoscopi de rirmes i enfocaments amb peces estel·lars com “Quan somrius” de Josep Thió, “Regala petons” d’Obeses, “Nadala ingrata” de Mesclat…



També Discos Pinya ha recopilat nadales alternatives de diverses bandes catalanes. El 2020 va iniciar la sèrie Nadal a 10 bandes amb deu formacions rockeres que cantaven les festes nadalenques des d’un punt de vista molt crític. L’experiència es va repetir els anys 2021, 2022 i també aquest 2023, amb un disc acabat d’enregistrar. A més, en el camp de les compilacions encara cal afegir Ara ve Nadal. En aquest cas, artistes valencians com Tardor, Arthur Caravan, Mireia Vives i Borja Penalba i El Diluvi, entre altres, donen nova vida a peces tradicionals. El disc és deutor dels històrics reculls Nadal valencià, editats per Ànec / Dial Discos els anys 1979 i 1980.

Si ens referim a discos monogràfics sobre Nadal, la llista és inacabable i va des de Guillermina Motta fins a les germanes Judit i Meritxell Neddermann, passant per Música Nostra, Xesco Boix, Dani Miquel, De Calaix, Cris Juanico, els Quicos i els dos treballs de M’Arremango, per posar alguns exemples. Destaca com a curiositat Nadales amb ritme!, de Quim Vila, pel tractament que fa de les peces, una autèntica desconstrucció i reconstrucció de peces tradicionals amb lletres i ritmes modificats.



El 1994 Quique Tejada i altres DJs van enregistrar un maxi amb la cançó “Hip hop Bells”. Per a l’ocasió van signar el projecte amb el nom de Q.A.D. Rap. És una llarga peça de més de quatre minuts amb un popurri amb fragments de peces tradicionals amb lletres irreverents, tot pensat per sonar a les discoteques. Va ser la primera referència del segell On The Rocks i un dels primers referents del rap en català.

El repàs a temes nadalencs no seria complet sense fer esment a les nadales “El 25 de gener” i “Un camell d’orient”, de Manel, editades en llibre-CD, i a les cançons de Cabot (“Això vol dir que ja és Nadal”), Lexu’s (“Ara és Nadal”), Tomeu Penya (“El Rei negre”), Llongue (“Recorda’m que és Nadal”), Umpah-Pah (“Blues per Nadal”), Sau (“Cançó de Nadal”), Dàmaris Gelabert (“M’agrada el Nadal”), VerdCel (“Nadala republicana”), La Pegatina (“Aquí és Nadal i estic content”), Terratombats (“Que no et prenguin el pèl”), Ai Ai Ai (“El caganer”), Cardoner (“Nadala ¿?”), Berta (“Les cendres de Nadal”), El Petit de Cal Eril (“Coses de Nadal”)... I també caldria citar Els de la Torre, Parxís i Dúo Dinámico, amb nadales tradicionals cantades al seu estil, o l’EP Bones festes (Edigsa, 1970), de La Trinca.