El 2016, Joana Gomila va comptar amb Laia Vallès per acompanyar-la als teclats en el seu disc de debut, Folk souvenir (Bubota Discos). Aquesta va ser la primera col·laboració artística entre totes dues, que encara aniria un pas més enllà en el següent àlbum, Paradís (Bubota, 2020), que ja van signar com a duet. Just llavors, van marxar de Catalunya per viure juntes a una casa als afores de Manacor, on han acabat creant Suralita, un espai de creació i experimentació artística.

Suralita compta amb tres grans branques que conformen el seu ampli i divers ventall d'iniciatives. Per una banda, acull residències artístiques, per una altra, impulsa activitats obertes al públic i, a més, edita un catàleg discogràfic de cassets: Suralita Recol·leccions.
 
L'espurna del centre de creació es remunta a principis de 2020, quan Gomila i Vallès decideixen abandonar Catalunya per instal·lar-se a Manacor. “Vam anar habilitant l’espai per poder-hi treballar i fer-hi música. I de seguida, de manera molt natural, vam sentir que havia de ser un espai per compartir amb altres artistes”, explica Joana Gomila mentre Vallès afegeix que les inquietuds per generar intercanvis i estar en contacte amb altres projectes musicals venen de molt abans.
 
L'espai acull diferents residències artístiques que no tan sols es limiten a la música, sinó que sovint tenen un caire interdisciplinari. “Tant Laia com jo fa molts anys que treballem molt amb arts escèniques i vives", explica la manacorina la decisió d'incloure altres disciplines: "No ha estat una idea meditada, però és el nostre camp d’exploració i de treball, i és on tenim una xarxa més gran”.
 
Al llarg de l’any passat, Suralita va acollir un total de 12 propostes: Luisina Girelli & Ana Rocío Jouli, el duet gallec Caamaño & Ameixeras, el grup local Nita o les mateixes Gomila i Vallès dins del projecte BCN Poesia Festival Internacional. Però indubtablement, una de les residències més curioses va ser la de l'occità nascut al Líban i de pare alemany Rodín Kauffann. El músic va arribar Mallorca gràcies a un concert que va oferir al cicle La Lluna en Vers, que organitza Mallorca Literària. Arran d’allò, es va enamorar de l'illa i va tenir molt clar que volia gravar el seu disc allà. "Ens van donar el seu contacte i ràpidament es va interessar a venir a Suralita i, fins i tot, es va animar a cantar un senzill en el català de Mallorca amb l’ajuda del poeta Miquel Àngel Adrover", recorda Gomila.
 
El procés de selecció de les residències de Suralita és ben divers. Generalment, es presenta una convocatòria anual i es fa una selecció de les millors propostes, malgrat que Gomila i Vallès també matisen que s’acostumen a guardar un petit marge per a encaixar projectes més directament.

Les residències, per això, no són totes de la mateixa tipologia, sinó que tenen diferents característiques. Per una banda, hi ha les residències adherides al Teatre Principal de Palma, que permeten als grups residents rebre una beca econòmica. Malgrat l’entrada del nou govern del PP i Vox en el govern balear i el canvi de direcció en el teatre, les residències del Teatre Principal no semblen perillar. “Hi ha una línia continuista en general, de mantenir el que ja funciona”, analitza Gomila. Per altra banda, també hi ha beques d’intercanvi amb centres de creació catalans, com el Kovent de Berga. “Hem anat al Konvent des de fa molts anys i vam pensar que seria interessant poder fer un intercanvi des de Mallorca, que és meravellosa, però és un lloc molt petit”, reconeix Gomila sobre aquesta iniciativa que l’any passat es va ampliar a l’InLoft de Copons. Per últim, també posen a disposició fins a quatre residències Subwwoofer, en què l’artista pot fer una estança a Suralita a canvi de col·laborar amb tasques rurals i agrícoles de l’entorn de l’edifici.
 

‘EFÍMERA’ D’ANNA SUBIRANA, LA PRIMERA REFERÈNCIA DE SURALITA RECOL·LECCIONS

Paral·lelament, Suralita també edita una col·lecció fonogràfica de cassets batejada amb el nom de Suralita Recol·leccions. "El disc Folk Souvenir ja el vam editar en casset i, quan vam decidir publicar el nostre darrer treball, Així deçà (Suralita Recol·leccions, 2021), ja teníem claríssim que havia de ser en casset”, relata Vallès. De fet, aquesta edició va ser la prova pilot del projecte i, fa un parell de mesos, es va estrenar oficialment la col·lecció amb la primera referència: Efímera, d’Anna Subirana (Suralita Recol·leccions, 2023).
 


Aquest treball és el primer que la cantant i improvisadora barcelonina Anna Subirana ha publicat en solitari. El disc és una exploració de la veu com a un instrument per a l’experimentació sonora i per a entendre la improvisació no tan sols com una pràctica musical, sinó vital. “La vida és el que fas en el present. No pots enganxar-te al passat”, afirma la barcelonina, qui vincula la improvisació amb la filosofia daoista i amb la cara de la vida més intuïtiva i menys lògica i matemàtica.

El disc es va forjar a l’estudi d’Eduard Altaba, on setmanalment Subirana es reunia amb diferents músics amb els quals havia col·laborat darrerament, com Míriam Fèlix, Celeste Alías, Joana Gomila, Marcel·lí Bayer, Ilona Schneider, João Graz i Ernest Martínez. Allà, gravaven quatre o cinc improvisacions diferents i, llavors les escoltaven totes i escollien la que més els agradava.
 
Malgrat que l'àlbum no va ser ni gravat ni creat a partir de cap residència artística a Suralita, Subirana sí que hi ha treballat amb el trio Baula, que conforma juntament amb Joana Gomila i Celeste Arías. “És un lloc en el qual m'he sentit estupendament bé”, explica Subirana de l'espai de creació, i assegura que va estar "contentíssima i encantadíssima" que Efímera fos la primera referència de Suralita Recol·leccions, "perquè a Suralita hi passen moltes coses i hi ha molta creativitat”.

 
La cantant barcelonina va entrar en el món de la improvisació lliure a la dècada dels noranta després d’haver fet improvisació en l’àmbit del jazz. “Ho vaig trobar molt creatiu, perquè tot parteix de buscar sons i textures, i també de l’escolta del so i del silenci”. La cantant va formar part de diverses formacions com l’Orquestra IBA, dirigida per Agustí Fernández, i més tard també crearia el grup d’improvisació Araki, amb Joan Saura (sàmplers). La tasca improvisativa de Subirana es podrà gaudir en directe el pròxim mes al CIMIC (Cicle Itinerant de Música Improvisada de Catalunya), en què actuarà en duet amb Glòria Ros del 5 al 10 de març per diferents poblacions de Catalunya com Barcelona, La Seu d’Urgell, Banyoles o Vic, entre altres.
 

UNA 'AGITACIÓ' ARRELADA A MANACOR

Més enllà dels artistes residents i de les col·leccions fonogràfiques, Gomila i Vallès tenen clar que l’activitat de Suralita ha d’anar més enllà i connectar amb la societat manacorina. Per això, el centre també impulsa diverses activitats que es vinculen al veïnat manacorí i que agrupen sota el paraigua d'"Agitació".

Una de les activitats més destacades és el cicle Surar, que va néixer arran de les mostres obertes que els artistes residents feien a Suralita i que ara s’ha ampliat amb un artista convidat. “Surar posa en contacte els residents amb un artista extern, i presenta una jornada en què dos projectes artístics s’intercomuniquen”, explica Vallès. 
 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by @suralita_creacio_

La intenció que té el centre de creació és poder portar tota aquesta activitat dins de Manacor i, per exemple, aquest mes començarà un discfòrum que tindrà continuïtat en l’últim dissabte de cada mes. A més, Suralita també ha impulsat altres iniciatives com el grup de lectura no mixt coordinat per l’escriptora Lluïsa Febrer, o el pòdcast La Fleuma, presentat per Begoña Martínez, en què es conversa en profunditat amb els artistes residents.
   

COM ES TIRA ENDAVANT UN CENTRE DE CREACIÓ ARTÍSTICA?

Engegar un centre de creació artística de zero no és pas tasca senzilla. Tant Gomila com Vallès reconeixen que no eren conscients de tots els mecanismes amb què es pot finançar un projecte d’aquest caire. “Va ser una bogeria. El primer any vam finançar Suralita amb els nostres concerts i un crèdit”, reconeixen les dues impulsores. A poc a poc, totes dues van anar sent coneixedores que a Mallorca hi ha diverses subvencions que permeten finançar aquest tipus de projectes.
 
En els seus inicis, Suralita va estar constituïda com una associació, però ara s’ha transformat en una cooperativa. “De fet, som una microcooperativa perquè les sòcies som només nosaltres dues, per ara. Però l’objectiu és que en els pròxims anys puguem ser una xarxa de persones amb els mateixos interessos", matisa Gomila, qui també reconeix que tota la feina que fan a Suralita ha estat fins ara quasi una "autoexplotació", però amb una realització i riquesa espiritual molt forta.
 
Tot i que el nucli de Suralita el conformen la manacorina i la sabadellenca, dins l’equip també hi ha dues persones més. Una és la peruana Begoña Martínez, qui s’encarrega de la comunicació del centre i també condueix el pòdcast de Suralita La Fleuma, i l’altra és la palmesana Neus Ribas, qui en gestiona la producció.