Vens del món de la glosa a Menorca. Què et porta a participar en un concurs de 'freestyle'?
Ja feia temps que anava darrere del freestyle en català. Practic glosa, però m'apassiona tot el que té vers improvisat, ja sigui d'altres països i llengües, com en català o les batalles de galls en castellà. Fa uns anys vaig tenir contactes amb diferents grups de rap i actuacions on es barrejava glosa i rap, i em va despertar la curiositat, i em va fer rompre els prejudicis que tenia. Paral·lelament, el fenomen de les batalles en castellà havia esclatat, i en el meu poble hi havia fillets i filletes joves, dels 12 als 17 anys, que quedaven cada dia a un racó per rapejar. I jo m'hi vaig atracar, al principi només per escoltar-los, però el següent dia ja hi vaig voler participar. Ells em van mostrar un poc la tècnica bàsica.
Què t'interessava de fer rap o 'freestyle', com a glosador?
M'ho prenc com un entrenament, perquè la velocitat és més ràpida que la de la glosa. Vaig intentar engrescar-hi també altres companys glosadors, i un grupet ho vam fer un temps, però no hi havia un circuit aquí a Menorca, i per tant tampoc hi havia un perquè. Per això ara ho tenia una mica abandonat, i feia temps que em preguntava si a Catalunya algú estaria en la mateixa situació que jo. Quan el desembre vaig veure que es feia aquesta competició vaig pensar que hi havia d'anar, només per viure-ho, perquè feia temps que desitjava que existís una iniciativa així.
Interpreto, doncs, que creus que és important que hagi sorgit una competició com aquesta?
Sí, n'estic contentíssim! Trob que feia falta. No ens hem de ficar en si és majoritari o minoritari, sinó en què un canal d'expressió en la nostra llengua i cultura. Serem més o menys, però el valor és que existeixi, i en què se'ns permeti l'oportunitat de fer vida plena en el nostre idioma.
El rap i la glosa tenen més a veure del que molta gent pensa?
Bé, una cosa és una batalla de gall, una altra el rap, i una de diferent el freestyle. El rap com a gènere i entès com a temes musicals ja fets, no té massa a veure. Però el freestyle, on hi ha improvisació, és cosí germà de la glosa, perquè es basa tot, precisament, en improvisar poètica de manera oral. Això és l'ingredient principal i comú. Jo sempre dic que un glosador és com un ciclista de carretera, i un freestyler, un ciclista de mountain bike.
Però tu mateix en tenies prejudicis, abans.
Sí. Depèn de cadascú, de com ho hagis viscut i com interpretis el moviment... Es critica molt el llenguatge emprat i l'agressivitat dels discursos, però una batalla és una realitat espectada i fictícia, és una performance. A la glosa també ens diem de tot, encara que sigui amb paraules més fines... I quan acabem, tant en un lloc com en l'altra, quedem tan amics.
I què va suposar per a tu guanyar?
No m'esperava que agafés aquesta volada i tingués la magnitud que està tenint. Hi vaig anar una mica com a broma, per llevar l'espineta i tancar aquest cicle de deliri amb el rap –tot i que en seguiré practicant–... Una mena de punt final. I quan érem allà, i vaig sortir de la Fabra i Coats i vaig trobar gent practicant, vaig pensar 'on m'he ficat?', perquè hi havia molt nivell i estava convençut que no passaria ni dels filtres [preliminars de la competició]. Per tant, va ser una sorpresa guanyar, tot un núvol. Ni m'esperava el resultat que vaig treure, ni l'impacte que tendria.
Haver guanyat et fa replantejar-te aquest 'punt final' que volies posar a la teva dèria amb el rap?
No. Això és una afició. Tenc 41 anys, dona, dos fills i una feina estable, i no tenc ni tendré el temps que pot dedicar-li gent més jove. Tenc clar que no serà un punt final a mig termini perquè en qualque moment hauré de fer alguna exhibició, i quan vagi a glosar, segur que em demanen que faci alguna estona de rap, però no en faré carrera. Això ha estat una cosa molt polida que m'ha passat, però no tendré una carrera enfocada al rap: no en tinc la qualitat, ni el temps ni l'edat, i tenc ja un projecte de vida que no puc rompre per dedicar-me a això.
Dius que no tens la qualitat per dedicar-t'hi, però el jurat dissabte va pensar que sí que la tenies.
Consider que un bon bataller es fonamenta en dues coses. Per un costat, la capacitat d'improvisació i de fer punchlines contundents. Per l'altre, la capacitat de fluir bé en les instrumentals. El meu fort, venint del món de la glosa, és el de la improvisació; quant a fluir, soc més fluix, i dissabte no fluïa com altres companys. Però a mesura que anava avançant la competició, l'exigència en la improvisació era cada vegada més potent.
L'opinió majoritària és dissabte que va ser un èxit. Què n’opines tu?
Va ser un èxit necessari. En acabar, l'organització em donava l'enhorabona, però els vaig que els campions eren ells, perquè feia molta falta que algú que pogués donés l'empenta per reunir tots els improvisadors en català i començar a donar-li inèrcia i moviment. Això és molt difícil, perquè no ho havia fet ningú i, per tant, es mereixen el meu respecte total. A més, l'espectacle estava molt ben muntat tècnicament, ben organitzat, amb un jurat de molta qualitat, un espai molt adequat... Va anar perfecte.
Creus que aquest èxit és símptoma de la revalorització de la llengua i el seu ús cada vegada més freqüent en l'escena de la música urbana?
És un pas molt important. Les xarxes i la producció musical de moda són majoritàriament en castellà, tot i que n'hi hagi en català; sempre és minoritari i sempre ho serà. A poc a poc es va normalitzant, però s'ha de tenir consciència també de la nostra realitat: no podem esperar el mateix nombre de seguidors. Igual que dissabte hi va haver bon nivell a les batalles, però en un moviment com l'hispanoparlant, on hi ha centenars de mils de persones rapejant, és normal que en surtin molts de molta qualitat. Nosaltres som menys i, per tant, en sortiran menys. Però no es tracta de comparar-nos sinó de, com dèiem, valorar el fet de viure un fenomen cultural en la nostra llengua.
.jpg)
_Martina_Lynk.jpg)
.gif)
.gif)
