Al Bano és un dels cantants italians més reconeguts internacionalment. A finals de l'any passat, va atrevir-se a versionar en català el seu tema més cèlebre, "Felicità", pel disc de La Marató de 3Cat 2023. Avui, el tenor de La Pulla torna a Barcelona per a oferir un concert aquest vespre al Teatre Coliseum. Parlem amb ell d'aquest concert.



La gira 'È la mia vita' és un recorregut per la teva trajectòria musical. Què ens pots destacar d’aquesta nova gira?
En aquesta gira intento demostrar que la vida continua, amb els seus alts i baixos. Ho pretenc transmetre a partir de música italiana de diversa mena. Espero que arribi al públic i que notin l'energia d'aquest repertori, perquè crec que és una medicina per a tots plegats. Avui també cantaré grans èxits de la meva trajectòria artística per gaudir de diferents dimensions musicals. La música és un viatge fantàstic, increïble, històric, que a mi sempre em dona energia. El mestre Alterisio Paoletti ha creat uns nous arranjaments per a l'ocasió i crec que hem aconseguit un xou fantàstic. Ell és un geni, ha compost cançons per grans intèrprets, com per exemple Andrea Bocelli.


Hi ha una pregunta obligada, cantaràs “Felicità” en català?
No. Em sap molt greu, però no m’hi veig en cor. El català és difícil per a mi. És una llengua fàcil per l’escolta, però cantar-la és tota una altra història! Mira que ho he fet amb moltes llengües, però em va costar molt gravar en català. Em va ser difícil pronunciar les vocals i les esses. Sort que el resultat final és bo, però vaig patir. Com que era per La Marató de 3Cat, valia la pena provar-ho.

I per quina raó vas decidir gravar “Felicità” i no una altra cançó?
Perquè és tot un himne mundial. Fins i tot, m’he trobat gent que la canta pel carrer. Sé que és molt coneguda a molts indrets del món i és un èxit des de 1982. 40 anys després, la cançó encara és actual! Suposo que ho és perquè parla d’un sentiment, del plaer que et dona la felicitat. Cada vegada que la canto és com si en regalés, de felicitat, i, davant d’aquest món que tenim, no vull parar de cantar-la. Per la guerra de Rússia contra Ucraïna, per la d’Israel contra Gaza... És el meu granet de sorra davant la impotència que sento enfront del poder. És cert que el govern és elegit pel poble, però quan la gent aconsegueix manar, s’obliden dels propòsits inicials i utilitzen els instruments de poder de manera incorrecta.



Després que gravessis “Felicità” en català, el grup Svetlana ha enregistrat una versió de la cançó en el seu segon disc. L’has escoltada?
No, fes-me-la arribar perquè em regalaràs felicitat!

Felicitat també era el que senties quan cantaves amb Montserrat Caballé. On la vas conèixer?
La vaig conèixer l’any 1990 a la ciutat alemanya de Düsseldorf en un concert solidari. Em va captivar des del principi perquè era com una deessa, l’hereva perfecta de Maria Callas. A més, a part de la seva veu, vaig descobrir la humanitat que transmetia amb cada part del seu cos. Era fantàstica i vaig pensar que podríem cantar junts. A ella li va agradar molt la idea, i per mi va ser un moment històric. Vam entrar a l'estudi amb el guitarrista Paco de Lucía, qui ja m'havia acompanyat en un àlbum en solitari quan la Romina Power havia deixat de cantar amb mi. Per sort, vaig renéixer com a solista. Després de gravar amb la Montserrat, ens van trucar per actuar a Alemanya, Àustria, Itàlia, etc., i no vam parar fins a la seva mort. Sempre va ser màgic perquè hi havia una cosa més enllà de nosaltres. Vivíem una unió espiritual única i irrepetible. Gaudíem molt cantant junts, sobretot l’intermezzo de la Cavalleria rusticana de Mascagni o l’“Ave Maria” de Gounod.


Ella t’animava a cantar líric?
Sí, ella em deia que algú m’havia tret del camp de la lírica on podria haver tingut una llarga carrera! Però jo sempre li deia que a mi també m’agradaven d’altres tipus de música. M’agrada l’ànima lírica que està en la meva veu, però el que realment m’apassiona és ser un supermercat musical.

Finalment, m’agradaria preguntar-te si has conegut a alguns cantants catalans que han estat reconeguts amb el Premi Luigi Tenco, com Lluís Llach, Maria de Mar Bonet o Joan Manuel Serrat?
Quan vaig venir per primera vegada a actuar a Catalunya l’any 1972, vaig conèixer a Joan Manuel Serrat. Conec bé la seva obra i la qualitat d’actuar que té dels chansonniers. Té una bona ànima musical. Hem coincidit a Turquia, Alemanya, França, Xile, Argentina... A Istanbul, vam decidir cantar “Caruso” de Lucio Dalla. Va ser un moment fantàstic. Realment tinc el que jo anomeno una “spanish connection”, ja que a més de tots els músics catalans que he citat, he d’afegir la meva amistat amb Josep Carreras i amb Montsita Martí, la filla de Montserrat Caballé. No hi ha cap dubte que som pobles germans.