Aquest interludi es troba cap al final d'Elektra, el disc que tanca la trilogia iniciada el 2015 amb Pegasus (DiscMedi) i seguida d’Atlantis (DiscMedi, 2017). El seu inseparable Albert Pinya (amb qui ha treballat a les tres darreres referències) va preparar aquestes imatges espacials i Oliver hi va posar la música i el nom de la cançó. Darrere el so i la imatge s'hi amaga la idea de, com diu el músic, "l'escalfament global, al final de la Terra es fon per les agressions exteriors, un planeta que passa calor amb ovnis i tomàquets voladors".
Aquesta electrosamba que ens presenta avui és, "més que un tema ecologista", un intentent de "fer cantar els marcianets a través dels sintetitzadors; aquest tipus de samba sempre em fa pensar en la natura indòmita". El fet que la cançó sigui completament instrumental no vol dir que els següents passos de Joan Miquel Oliver vagin per aquí. Més aviat destapa l'interès de l'artista per la música no figurativa: "Representem l'amor, la tristesa o el que sigui. No, això no va amb jo". Admirador de músics com Frank Zappa o Mike Oldfield, d'ells en valora que "la seva música no explica res en concret, són fidels a la seva naturalesa abstracta".
La primera oportunitat per escoltar els nous temes del solleric serà abans que hagi sortit el disc. A la Setmana del Llibre en Català, el dissabte 8 de setembre l'exmembre d'Antònia Font n'oferirà un petit tast en format acústic, al mateix temps que presentarà el seu llibre més recent, Alexandra Schneider und ihr Casiotone (L’Altra Editorial, 2018). Tot això amenitzat amb una conversa amb el periodista Jordi Nopca.
.jpg)
Portada del single. Foto: Albert Pinya
