Les cartes que van afavorir una bona divulgació dels versos i pensaments ferraterians van ser la gestualitat expressiva dels ballarins i el canvi reeixit de registre musical de Gené, que va aparcar la cançó mediterrània per esdevenir una musa sensual i soulera. Amb tot, es va aconseguir un show literarimusical amb prou recursos per escampar dignitat artística als quatre vents, gràcies, també, al mestratge de Guillamino i el context teatral d'Estel Sole, que va amorosir i fer més entenedora la veu del poeta.
 
Es va aparcar tot allò que minva avui, segons quins ulls el mirin, la persona de Ferrater (el masclisme de les relacions de l'època, l'alcoholisme, el suïcidi) i es va anar amplificant l'obra ferrateriana que llueix per com es va poder salvaguardar del món gris de la postguerra: els anys a França; 'la vivència elemental no mediatitzada' que trobava en les seves amants i en els seus alumnes a la universitat; poemes que parlen de dits que palpen, d'ídols que cauen ja en el present ('Els ídols de nosaltres, per la submisa fe de després'); les diverses lliçons d'amar del poeta, el poema "A l'inrevés" i el de la "Xifra", de l'estimar entre el seu amor a les matemàtiques i el saber del món concret après pels llibres de comptes de l'empresa de vins del seu pare; el "Metrònom" (que el 2010 va donar nom a un documental sobre el poeta); esgarrapar la sorra de la "Platja" i també sentir-se i redescobrir el "Posseït". Una peça que, en el seu moment, va musicar Miguel Poveda a Desglaç (2005) i que ara és el títol del nou llibre del poeta tortosí Albert Roig, que ja ho entén d'una altra manera, més d'entranya espiritual i no tant racional ni palpejant com Ferrater. L'espectacle Ferrater .G va respondre d'alguna manera al vers de poeta: "Diré el que em fuig, no diré res de mi". I es van dir moltes coses d'ell i del que podria quedar de la seva poesia al llarg dels anys.
 
A Sant Cugat també es van lliurar els Premis BarnaSants 2022, atorgats enguany a la cantant Julia León, que va rebre el Premi a la Trajectòria del certamen, i el Premi Barnasants 2022 a l’activisme cultural, a les cofundadores del festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat, Fina Sala i Pietat Hernández.

En el discurs de Cloenda, Pere Camps va reafirmar el compromís del festival amb la Declaració de Palma, explicitat en la seva programació: "A poc a poc el BarnaSants confederat s'obre camí, i ho fa sumant complicitats amb l'objectiu que la Declaració de Palma no quedi en paper mullat als calaixos institucionals. 160 recitals són testimonis que quan hi ha voluntat cultural, malgrat les dificultats, es pot, i fa possible que més de 80 artistes puguin presentar els seus treballs en condicions dignes. Sabem —perquè així ens ho recorden Cavafis, Riba, Llach— que cal pregar perquè el camí sigui llarg. I aquí estem, no ens falten aventures. Fer un projecte com el BarnaSants sense estabilitat econòmica és tota una aventura plena de coneixences, una xarxa imprescindible que ens permetrà aconseguir l'objectiu: consolidar un projecte en tot el territori de la nostra llengua i la nostra cultura".
 
Per la seva banda, aquest proper dissabte, a La Rambleta (20h), serà el torn del tancament de la programació del BarnaSants al País Valencià amb la veu de Maria del Mar Bonet, que s'uneix a la commemoració de l’Any Fuster oferint amb Borja Penalba un recital on s’acompanyen del percussionista Antonio Sánchez per celebrar l’efemèride amb un cançoner pensat especialment per a l’ocasió. Un concert especial que arriba després de la presentació arreu dels Països Catalans del llibre-CD en directe que van signar Bonet i Penalba, enregistrat al Teatre Micalet, en plena pandèmia.