Després d'una llarga etapa amb la banda de rock psicodèlic Muñeco, el terrassenc Albert Segura va decidir rellançar la seva carrera musical amb una nova proposta en solitari: La Pepa, un projecte de caràcter intimista, reflexiu i que, sense abandonar del tot la psicodèlia, s'endinsa en el món de l'electrònica a través de gruixudes capes de sintetitzadors. Ara, ha publicat el treball debut, Bcn (El Genio Equivocado, 2022), que ret homenatge a la capital catalana, la ciutat que l'ha acollit des de finals de la seva adolescència. Parlem amb ell per conèixer els detalls d'aquest nou àlbum.



Després del teu pas per Muñeco, quines eren les motivacions per començar aquest projecte?
Amb Muñeco feia vuit anys que estàvem en actiu i era un bon moment per explorar nous imaginaris on pogués jugar amb més llibertat tant amb l'estètica com amb la música. La Pepa m'ha impulsat a fer una feina de recerca instrumental i vocal molt important i per aconseguir-ho necessitava dedicar totes les meves energies al projecte. Encara que era un abisme fer-ho en solitari, tenia idees i les forces per tirar-ho endavant. A més, amb el temps, m'he adonat que La Pepa em serveix per col·laborar amb altres persones que fan possible que tant la meva música com jo continuem creixent i esbotzar els meus murs. 

Tot i les reflexions existencials i filosòfiques d'algunes cançons, has optat per triar 'Bcn' com a títol del disc. Per què?
Un dia qualsevol, pel carrer, la meva millor amiga Liebre (qui ha fet la portada del disc) em va dir: "Bcn!, és perfecte". Em va impactar molt perquè a mi, que vaig passar l'adolescència a Terrassa, em va fer adonar que Barcelona és precisament qui m'ha acollit i m'ha definit. Al capdavall, La Pepa és qui és per Barcelona i el disc és el meu petit homenatge a la ciutat.  De fet, em va ajudar a ser més precís en les lletres i la cançó que obre el disc, "BCN" que encara no tenia nom, per exemple, i la vaig rectificar per parlar precisament de Barcelona.  


Com ha estat el procés creatiu del disc?
La Pepa, com a concepte creatiu, comença l'any 2015. Feia cançons que no encaixaven en les bandes en què tocava en aquell moment. Des d'aleshores, m'he dedicat a jugar i provar constantment. Això implica molts canvis. Al principi, era un projecte més psicodèlic amb capes i capes de guitarres i, a poc a poc, es va anar perfilant cap a sons més simples amb sintetitzadors, ja que amb els anys, tracto les coses amb conceptes més simples. Un dia, fa uns quatre anys, em vaig adonar que havia trobat el meu llenguatge i em podia expressar amb certa coherència. A partir d'aquí vaig començar a donar forma al que serien les 9 cançons del disc. Les últimes dues setmanes abans de treure el disc van ser molt intenses. Delirant -literalment- per la covid, vaig canviar totes les bateries del disc i moltes parts d'algunes cançons, lletres, etc. Després de set anys de feina, en dues setmanes vaig aconseguir el punt culminant de la creació del disc. 

Els sintetitzadors i instruments electrònics t'han permès generar molts contrastos. Ha estat un recurs que has volgut explotar de forma conscient?
Incorporant sintetitzadors aconseguia dues coses: per una banda, textures delicades i un caliu que em costa aconseguir amb les guitarres i, per l'altra, no necessitar entrar a un estudi per gravar, ja que ho podia fer a l'estudi de casa i m'estalviava molts maldecaps. Els contrastos s'han obtingut gràcies a les guitarres que ha incorporat en Marc Bosser (productor), un dels grans encerts del disc. Ell, que anava a fer els arranjaments del disc, em va dir: "Només hi calen guitarres, aquí". I li vaig dir que fes el que li rotés amb total llibertat. El resultat no em pot agradar més. Cal dir que aquesta diferenciació de contrastos és també gràcies al músic i productor Mateo José, qui m'ha fet la mescla amb una producció delicada i amb molta sensibilitat.