Ara fa 10 anys, el músic manresà Huss Garcés va publicar, sota el pseudònim Le Clôtet Avec Garcés, Pasen, acomodense y... salgan por donde puedan (Otomo Recs, 2013), amb què va inventar tot un nou gènere: el folkgrunge. Ara, des de Finlàndia, presenta un nou projecte amb què s'endinsa en una altra sonoritat, l'electrònica. Es tracta de The Nightwalker, que es publicarà el 14 de desembre amb el segell estatunidenc Weatnu Records. El projecte, del qual hem pogut sentir "Nobody can't escape from karma", neix com a encàrrec de l'organització Suomen Kulttuurirahasto per tal de mitigar les conseqüències psicològiques de la Covid-19 en els joves de Finlàndia.


'Pasen, acomodense y… salgan por donde puedan' va ser el teu primer àlbum, i de seguida va tenir molt ressò internacional. Esperaves tenir tant èxit arreu del món?
No. En aquell moment estava en una situació molt bèstia, depenent d'un menjador social, i la música em va rescatar. Vaig començar a vendre discos i vaig anar aprenent, centrat en sobreviure. En ser el primer disc de folkgrunge enregistrat a la història, va espetegar. Als Estats Units va estar sonant durant 9 mesos. L’allau es va fer cada cop més bèstia, fins que vaig espaterrar a Finlàndia.

Ara treballes i vius a Finlàndia, i et consideres un fill adoptiu del país. Què et va enamorar del país i la cultura finesa?
El que valoro molt d’aquest país és que es dona suport a la cultura, i que l'utilitzen molt com a eina. A Catalunya no: els cercles són molt tancats. Estic molt agraït a Finlàndia: m’ha donat molta feina i m’ha tractat molt bé. La gent és molt agraïda i respectuosa.

De quina manera encaixa un projecte català a Finlàndia?
Trobant la fórmula adequada [RIU]: amb una bona estratègia del que he fet a nivell musical i amb un estil que li dona una volta a música amb arrels, com per exemple el blues. Això encaixa a Finlàndia perquè valoren molt la personalitat, la singularitat. En la música l’important és ser singular, ser diferent: com expresses la teva música, el teu directe...

Al desembre publiques el teu nou disc 'The Nightwalker'. Quin és l'objectiu d'aquest nou projecte?
M'han contractat des de Suomen Kulttuurirahasto per pal·liar les conseqüències de la covid-19 en les generacions joves de Finlàndia com depressions i suïcidis. Tots els diners que faci el disc aniran destinats a una associació per a la prevenció de malalties mentals, ajut a persones aïllades, etc.

En aquest nou treball t’has separat temporalment del 'folkgrunge' que vas patentar fa 10 anys, per explorar la música dance, específicament amb instruments electrònics. Què va motivar aquest canvi?
Aquest any tenia pensat gravar quatre discs: un de folk, un pel 10è aniversari de Pasen, acomodense y... salgan por donde puedan, un de música en català i un altre instrumental. Però em va arribar l’oferta de la Suomen Kuulturirahasto, la primera associació nacional més important de Finlàndia. Ser el primer estranger que hi col·labora em va obrir els ulls i vaig dir “això ho he d’aprofitar”. Vaig pensar a obrir un projecte nou perquè el grunge no quadra amb els joves. La música dance i tecno m’havia agradat, i vaig pensar a fer una fórmula similar al folkgrunge barrejant música clàssica, jazz i tecno. Des d’un punt de vista professional, no et pots quedar sempre en el mateix lloc, has de sortir de la teva zona de confort.
 
Al nou senzill, “Nobody can’t escape from karma”, dius que la vida dona, en general, en funció de les nostres accions. Com relaciones aquest missatge amb l’objectiu general del projecte 'The Nightwalker'?
Com a persones, prenem decisions. La manca de responsabilitat és la queixa. Les teves decisions decideixen el teu futur mitjançant la teva resiliència mental. Si són bones, tens menys possibilitat d’acabar amb malalties mentals i físiques. Una mala separació pot ser un infart, a la llarga, per exemple.

Arran d’aquesta iniciativa, has pogut tenir contacte amb aquests problemes de primera mà? Quins problemes creus que té la joventut avui dia a Finlàndia?
Sí. Aquí a Finlàndia són molt més tolerants i no tenen tants límits, a casa, i això fa que el vincle familiar sigui més dèbil. El jovent és massa independent, i això està començant a portar problemes. Als pares els falta estar una mica més pels nens. A Catalunya aquest vincle sí que el tenen, però és l'altre extrem, i es reboten.

Creus que això té relació amb l’increment de problemes psicològics?
A Finlàndia, sí. Sempre hi ha hagut una incidència de suïcidi juvenil molt alta, a Finlàndia. Deixar massa llibertat també pot fer que els joves se sentin buits, i això pot portar a la soledat i la depressió. Tots necessitem que els pares estiguin amb nosaltres, i que de vegades siguin una mica estrictes. La transmissió d’experiència generacional és una cosa natural i valuosa.

Com creus que pot ajudar la música als joves que es troben amb aquests problemes?
La música ajuda a tenir un focus, un mètode. Si no tens un mètode a la teva vida, pots acabar a un penya-segat. La música et dona aquesta disciplina de l’esforç, aprendre a valorar les coses i tenir un propòsit a la vida. La música és una ciència que estimula els neurotransmissors i promou el balanç de dopamina i serotonina, sense les quals el teu cervell no pot funcionar bé. Quan he estat fotut, a mi el que més m’ha ajudat és escoltar música. Els músics som molt sensibles, però la música també ofereix una solució i una perspectiva per tirar endavant.

Tens pensat presentar aquest projecte a Catalunya?
Sí. Això ho presentaré com a música electrònica a discoteques o sales on es pugui ballar amb projeccions i imatges. Amb el tecno connectes molt més ràpid, i és més fàcil de portar a terme a diferents llocs. Paral·lelament, tenia pensat fer un altre projecte en català d'un estil que encara no puc dir, però ho he hagut de posposar.