PROPÒSITS D'ANY NOU

per Ofèlia Carbonell


Diuen que l’any comença dues vegades. Primer, al setembre. I al gener, segona oportunitat. Si quan comença el curs tot és possible, inspirats per l’olor de papereria i sense haver de patir encara per falta de vitamina D, l’any nou de veritat, el que ara comença, és el cop a la taula dels que no necessitem romantitzar res per posar-nos-hi de veritat. Una actitud ideal, per cert, per endinsar-nos en el món de la música de la manera que sempre ho havíem volgut fer. Perquè segurament ja sabeu que el propòsit d’anar al gimnàs i preparar-vos per a maratons no passarà de febrer, que això d’estalviar per a aquell viatge que teniu pendent s’acabarà quan comenci a fer temps de terrasseta, i aquesta mania de meditar... bé, és molt possible que la tercera no sigui la bona. Però la música, de la qual ja gaudim i que estimem com ningú, que portem a dins des de petits i que ens empeny a seguir els tiktoks de la Mushka per no quedar-nos enrere i no perdre’ns ni un número de l’Enderrock, pot acabar sent l’espai per canalitzar totes aquestes pregàries i voluntats que aboquem en els propòsits d’any nou.
 

@mushkaaa___

habibi out now💋👹 gogo

♬ sonido original - MUSHKA

Però com podem arribar a viure la música, aquest 2024? La música és un llenguatge. L’única manera de practicar-la per mirar d’entendre-la de veritat és escoltar-ne. Molta. I tot i que als teclistes de la lletra ens agrada molt això de posar etiquetes i adjudicar gèneres, el meu consell és que ens oblidem de les categories. El pitjor vici d’un oient és casar-se amb un estil, i no hi ha res més alliberador que oblidar les proclames horroroses que dèiem de joves: “Això no és música de veritat!”, mai més, contra ningú. Pensar la música com un llenguatge que ens serveix per explicar mil i una coses de mil i una maneres ens pot portar a descobrir veritables joies. Imagineu-vos que el jazz és un idioma i que el pop n’és un altre. Un quartet de Beethoven us pot obsessionar per uns motius concrets, per la seva qualitat i per la manera com, en un moment específic, rebeu les idees del compositor, igual que en un altre moment us pot emocionar un tema oblidat de Childish Gambino. La curiositat és la nostra gran aliada, i potser descobrir àlbums, propostes i noms emergents pot ser l’excusa que ens falta per als trenta minuts d’el·líptica.

La manera d’aprofundir en qualsevol llenguatge és parlar-lo, i l’únic compromís radical que val la pena és tirar-nos de cap al món de la música. Aprendre a tocar un instrument fa impressió, però quan els músics posen ullets i diuen que és l’amor de la seva vida, són sincers. No hi ha cap manera per desxifrar el teixit de la música que no passi per desfer-ne les puntades. Podeu connectar amb l’adolescent interior recuperant la guitarra de casa els pares i veient què sent exactament el vostre grup preferit quan toca uns acords i no uns altres. Sentir el pes de les tecles del piano omple de significat el silenci al final de la nostra cançó preferida. Obrir l’Abbleton i descobrir el laberint d’elements que hi ha darrere la producció del tema d’èxit pot ser una forma de meditació més efectiva que passar tres minuts sense obrir el mòbil a contracor. Aquest 2024, que la música us porti encara més música, que ho impregni tot i, ja que els propòsits de gener no arribaran al març, que ens faci oblidar la culpa.