Petit Folks és un joc nascut i produït a Catalunya que, mitjançant l'ús de la música i les cançons populars, té l'objectiu d'acompanyar els infants d'entre 1 i 6 anys en el desenvolupament de la parla i el llenguatge. Es basa en una sèrie de caixes que contenen targetes amb la lletra de cada tema i un dibuix associat. La intenció és que els infants participin del joc escollint cançons, com "El Joan petit" i "Les oques van descalces", i cantant-les. El joc es comercialitzarà a partir del març. En parlem amb Marta Bellavista, la creadora de Petit Folks, que ens explica més a fons com va néixer el projecte i quin és el seu objectiu.


Com va sorgir la idea de fer aquest joc?
Amb la meva primera filla, vaig veure que ja des de ben petits els infants aprenen les cançons tradicionals infantils a l’escola bressol, però que no hi ha una continuïtat d’aquesta tasca a casa. Vaig buscar alternatives als cançoners infantils i no vaig trobar res. Aleshores, vaig fer una caixa amb moltes targetes de cançons en català i també en anglès, i em va sorprendre com de ràpid la meva filla associava la il·lustració de cada targeta a la seva cançó, i com això li permetia expressar les seves preferències i la dotava d’autonomia a l'hora de jugar. A més, amb el temps de joc, vam construir un vincle encara més fort entre nosaltres. I aquesta va ser la llavor de Petit Folks, amb l’objectiu de posar a disposició d’escoles i famílies una eina per aprendre i teixir vincles a partir de la música.

En quin sentit creus que la música ajuda al desenvolupament de la parla en els infants?
Per una banda, la música genera un entorn segur i de diversió. Per l’altra, permet treballar diferents àrees del desenvolupament: el llenguatge, l’estimulació de la memòria, les habilitats d’expressió i comunicació, la motricitat, el benestar emocional i la socialització. No paren de sortir articles informant de l’endarreriment en l’adquisició de la parla per part dels infants, i penso que en el cas del català encara es fa més palès, sobretot en l’àmbit familiar. En aquesta línia, Petit Folks permet recuperar la tradició oral i la llengua de forma lúdica. De fet, hem rebut una subvenció del Departament de Cultura, que justament busca promoure el català en els jocs de taula.
 
Per què heu triat cançons tradicionals i no d'un altre estil?
Per a mantenir viva la tradició oral. I perquè són cançons que ja es treballen a les escoles en l’etapa d’infantil i que han perdurat en el temps, conegudes per tothom i esteses en tot el territori.

En què us heu basat per fer la selecció de cançons?
Les cançons han de ser tradicionals o populars, d’aquestes que es transmeten de generació en generació i que siguin àmpliament conegudes a l’escola i a casa. A més, ens fixem que siguin adequades per a la franja d’edat a la qual va dirigit el joc. Alguns dels valors que ens representen són sostenibilitat, diversitat i inclusió, i volem que siguin presents en la música. Evitem cançons que incitin a la violència, amb connotacions polítiques o religioses, que imposin accions sobre altres persones o que tinguin marcats estereotips de gènere.


La música de Petit Folks consisteix en una sèrie de cançons tradicionals adaptades al neofolk i l'indie, produïdes i arranjades per Violeta Tello Grau i Víctor Valiente Hernández. Tot plegat resulta en un combinat d'estils moderns amb elements tradicionals, de manera que els infants es puguin acostar a diversos gèneres, ritmes i instruments. S'hi poden trobar cançons com les mencionades "Arri, arri tatanet" i "Les oques van descalces", "En Joan petit", "Hei bugui bugui", "El ball de la civada", "Cargol treu banya", "Marieta, vola, vola", "El lleó", entre altres. Les veus són dels mateixos Violeta Tello Grau i Víctor Valiente Hernández, a més d'Albert Lax, Elle Leon i Carlos Pomeda Roig (Adela Valeriana).