Després de rodar la seva música en directe amb el percussionista Martí Cortés Lari i el guitarrista i baixista Iker Elorza Vidal, el gracienc Arnau Folch ha entrat a l'estudi per immortalitzar-la. Avui debuta amb Descobert (autoeditat), un disc d’onze cançons que s’expressen en diferents estils musicals, però unides per una estètica i una manera de fer. En parlem amb ell.



Com neix el projecte d'Arnau Folch?
La primera cançó que vaig escriure va ser per intentar recuperar una relació amorosa, fa ja vuit o nou anys. Abans, mai no m'havia plantejat compondre. Més tard, just abans de la Covid, em va agafar el cuc d'escriure alguna cosa, i com que m'agrada molt cantar i tocar la guitarra, una cosa va dur l’altra, i vaig fer dues o tres cançonetes. Un dia, les vaig ensenyar als amics, i em van animar a fer-ne més. Aleshores ho vaig començar a fer servir com a eina d'autoexploració, per poder treure les merdes que portava a dins, escriure reflexions… Durant la Covid, vaig trobar-me que tenia moltes cançons, i mon germà em va començar a embolicar a fer-me un perfil d'Instagram i a aprofitar que tothom estava tancat a casa…

I d’aquí va acabar sortint el disc.
Jo ja tenia al cap que allò podia acabar sent un disc, però el meu germà va ser qui em va acabar de donar l'empenta. Durant la pandèmia vaig fer dues cançons, que són les més recents que hi ha al disc. L'any següent vaig començar classes de producció musical amb el Joan Marc Pérez, que és el teclista i acordionista de Ciudad Jara i La Gossa Sorda. I llavors vaig agafar l'empenta de preproduir-ho jo tot i vaig estar un any sencer treballant les 11 cançons. Després vaig veure que necessitava algú que en sabés una mica més per donar ja el toc final de qualitat i vaig parlar amb l'Eloi Sayrach, que ens coneixem del cau de tota la vida. Ha sigut una feina molt llarga, i l'hem fet pràcticament tota junts.

Després de la Covid has seguit fent més cançons?
Sí, ara ja tinc 13 temes nous. A partir de divendres vinent, produirem dues cançons amb Àlex Pérez.


En general, fa la sensació que les teves lletres volen ajudar a crear comunitat, a superar l'individualisme.
En molts àmbits de la vida som molt individualistes i mola col·lectivitzar, mola tenir gent al voltant: és molt guai poder compartir els problemes i ajudar-nos. Podem apagar les maquinetes, les xarxes, els ordinadors, els mòbils... I el que acabarem necessitant, i qui no ens fallarà mai, serà l'amic que tenim al costat. 

Hi expresses coses íntimes també, per això.
Sí. Al final, el que busco és la proximitat i ser jo mateix. Qui em coneix sap que jo parlo així, i que no estic fent coses rares per escriure cançons. També escric per treure de dins aquestes coses que sento. A mi m'agraden els grups que fan referència a coses que em passen o que em podrien haver passat. Amb Manel, per exemple, sento que allò que estan cantant i explicant em podria haver passat a mi.


Quines són les teves influències?
He escoltat molt Queen i La Oreja de Van Gogh, sobretot al cotxe, quan era un nen i anava en cotxe. A més, he cantat tota la vida en una coral, i em sembla que al disc hi ha molta influència d'això: em mola molt tot el que està fet amb veus. Durant una època també vaig escoltar molta música en valencià d'Obrint Pas i, més recentment, Ciudad Jara. I també, des de fa ja uns quants anys, escolto molts cantautors com Pedro Pastor, La Mare o El Kanka, que són projectes xulíssims i difícils que, en general, tiren endavant ells sols.

Podem dir que fas cançó d'autor sense matisos, com a gènere, però que estilísticament sí que hi ha moltes variacions: rumba, pop…
Sí. Són tots estils que m'han anat acompanyant tota a la vida. A mi m’agrada que es noti el que sento en cada moment. Si quan faig una cançó estic en un punt rumber, em surt una rumba. El pitjor per a mi és definir el que faig, perquè no en sé.

Hi ha uns quants estils diferents, però no t’has afegit a la moda de la música urbana.
No. És que ho he escoltat molt poc, realment. Però sí que hi ha alguna cançó, com “Peça de cristall”, amb una mica d'autotune... Però molt poquet i per buscar una alguna sensació una mica diferent. Suposo que, com que vinc del món coral, m'agrada molt més la veu neta, més natural, i m’expresso en aquesta estètica. La meva germana, que és més jove que jo i que canta en una cançó del disc ["La barba de l'arbre"], sí que està més influenciada per la música urbana.... De vegades quan canta sembla la Mushkaa.