La Sala de Cambra de l'Auditori de Girona ha rebut aquest cap de setmana la cantautora madrilenya, filla de pares danesos, Christina Rosenvinge. El motiu era la presentació en directe del seu darrer disc d'estudi, Los versos sáficos (Primavera Labels, 2023), publicat en format vinil. Un treball que recull les cançons que la cantant va compondre per a l'obra de teatre Safo –representada al Grec 2022 i dirigit per Marta Pazos– més dues cançons inèdites. A més, el projecte es presenta també en versió llibre, amb les lletres de les cançons, textos de Rosenvinge i diverses fotografies.
 
L'espectacle es fonamenta en els versos escrits per la poetessa grega Safos, nascuda a Lesbos a finals del s. VII a.C. Els seus poemes eren fonamentalment de temàtica amorosa, i estaven destinats a ser cantats als casaments. Considerada pels intel·lectuals d'Alexandria una dels nou poetes lírics dignes d'estudi en la seva època —i l'única dona del cànon—, de la seva obra només se'n conserva un poema sencer, el dedicat a la deessa Afrodita. De la resta, només ens n'han arribat fragments.
 
La feina de Rosenvinge ha estat retornar la música als versos de Safos, tasca en la qual ha comptat amb la col·laboració del coproductor Dany Richter, que li ha donat coixí sonor. Després de la participació de la cantautora a l'obra de teatre –on també actuava–, quedava per veure com es traslladava l'espectacle en format concert.  
 
Rosenvinge presenta el seu directe en format de quartet, acompanyada de tres instrumentistes molt competents: la guitarrista Amaia Miranda, la baterista Xerach Peñate i la contrabaixista i teclista Magalí Datzira, en el seu debut substituint a Irene Novoa. Una formació molt efectiva, amb notable economia interpretativa, de la qual cal destacar els treballats jocs de veus amb la cantant.
  El concert va començar amb una cançó que no formava part de Los versos sáficos: "Canción del eco"; un tema interpretat amb un suggerent joc de guitarres entre Rosenvinge i Miranda, i que és una adaptació de la llegenda de Narcís, explicada per Ovidi a La metaformosi. L'"Himne a Afrodita", dedicat a la deessa grega de l'amor, va iniciar les evocacions al darrer treball de Rosenvinge, que va incloure cançons d'esperit sàfic com "Ana y los pájaros", d'Un hombre rubio (El Segell, 2018).
 
Un directe elegant, mesurat, on potser sobrava l'ús de claquetes que li restaven frescor, però que va tenir moments molt brillants com la minimalista interpretació de "La manzana". També la inspirada "Poema de la pasión", que Rosenvinge va presentar com "el primer poema on es mor d'amor, molt abans de San Juan de la Cruz i Santa Teresa de Jesús". Mística a banda, "Fragmentos" va provocar paisatges instrumentals propers al noise rock, que Rosenvinge va rebaixar apropant-se als teclats per cantar "Mi vida bajo el agua", just abans d'acabar el concert amb "Contra la épica".
 
Dels bisos potser sobrava "Ese chico", la cançó que va escriure per a la sèrie televisiva de l'escriptor Bop Pop Maricón perdido; una cançó d'estructura clàssica que va trencar en part el to del concert. "La flor entre la vía" i "La tejedora" van posar punt final a un concert prou complet, i que va fer justícia al risc artístic sobre el qual la intèrpret ha fonamentat des de fa dècades la seva carrera musical.
 
Christina Rosenvinge presentarà Los versos sáficos a Barcelona el proper 14 de març a la sala Paral·lel 62.