El compositor reusenc Joan Magrané ha estat un dels compositors catalans més prolífics dels darrers temps. L'any passat, el Quartet Diotima li va dedicar un disc íntegrament als seus tres quartets de corda Magrané: Madrigal (Neu ReCords, 2023). A més, enguany, ja ultima l'estrena de la seva nova obra, Tenebrae responsoria, una obra concertant que pren el text del responsori de divendres. Per reconèixer la seva tasca, la capçalera 440Clàssica&Jazz li ha atorgat el Premi 440 2024 al Millor Compositor, que ahir va rebre en la gala dels Premis Enderrock-440 celebrada al Centre Cultural La Mercè. Parlem amb ell per conèixer com ha rebut aquest guardó.

Com has rebut el nou Premi 440 al Millor Compositor?
L'he rebut amb molta satisfacció i, a la vegada, sorpresa. Com que és un premi nou d'aquest any, no sabia ni que existia ni que el pogués rebre! Estic molt content sobretot perquè aquest any he pogut fer projectes que per a mi han estat importants. 

Què en destacaries del teu 2023 en termes compositius?
Fins ara, tenia obres en molts discos, però sempre compartint el repertori amb altres compositors. I enguany, he pogut tenir publicar el meu primer disc monogràfic, Magrané: Madrigal (Neu Records, 2023), enregistrat pel Quartet Diotima. 



Com va sorgir la idea d'aquest disc?
Ells ja van estrenar el primer quartet "Madrigal" el 2013, que és just l'any que vaig anar-me'n a París. Allà els vaig conèixer, i hem mantingut la relació fins ara, tant amb aquest projecte com en altres. A més, van estrenar en el seu moment el tercer quartet "Alguns cants òrfics", mentre que el segon, "ERA", el va estrenar el Quartet Gerhard [guanyadors del Premi Enderrock-440 2024 per la crítica al millor disc de clàssica], tot i que Diotima també l'han tocat diverses vegades. 

Tornant al Premi 440 al Millor Compositor, consideres que és important que hi hagi un guardó específic per als compositors?
Sí, és interessant perquè posa el focus en els compositors. A vegades, dins d'aquest presentisme en què vivim, sembla que els que no sortim en escena no existim. Alhora, però, la creació d'aquest premi ha acabat sortint de manera natural. Dins dels Premis Enderrock-440, hi ha premis de diferent mena i, per tant, és normal que ara se n'hagi creat un per als compositors. 
 

En els darrers anys, has rebut bastants guardons: el Reina Sofía (2014), un premi Núvol (2018), i fins i tot, una nominació als Grammy Llatins (2020). Quina transcendència li dones a aquest tipus de reconeixements?
Aquí cal distingir una mica els premis en què presentes candidatura i els que no. A l'últim premi que em vaig presentar va ser precisament el Reina Sofía el 2013. Tota la resta de premis m'han vingut donats de fora, cosa que està molt bé, perquè et dona l'ànim de saber que hi ha gent que està pendent del que fas i ho valora. Els premis són més bonics quan no te'ls esperes.

El mateix any que vas guanyar el premi Reina Sofía, vas ser portada de la revista 440Clàssica&Jazz amb Mestres Quadreny. El Joan Magrané de fa deu anys estaria content i satisfet d’on has arribat una dècada després?
Sí, i tant. Quan començava l'obra premiada amb el Reina Sofia, Secreta descolación, sempre deia que volia aprofundir i tenir encàrrecs —i el temps per fer-los— en el món orquestral. Això és el més difícil quan un compositor comença, perquè requereix molta gent i molts diners. I precisament, aquest tipus d'encàrrecs i obres són les que he anat fent en aquests últims cinc anys. Des de més o menys la pandèmia, m'han anat arribant nous projectes de música d'orquestra i gran format que estructuralment són més lliures. En definitiva, poder fer obres que no vinguin tan marcades per directrius com un màxim de minutatge o d'instruments. 


Això et permet més llibertat creativa?
Sí, però també a nivell vital. Un projecte gran vol dir dedicar mesos només a allò i, per tant, tens la tranquil·litat de fer les coses amb temps, i ben reflexionades. No és una producció en sèrie, sinó una creació molt més artesanal.

En aquella conversa el 2014, vas dir que el teu desig era que els músics que éreu a l’estranger poguéssiu tornar. Consideres que ara és més viable poder viure sent músic clàssic i contemporani a Catalunya?
I tant, està canviant. Tot i que sempre es pot millorar, crec que està canviant cap a bé. I la prova som persones com el Quartet Gerhard, que han tornat de l'estranger, o jo mateix, que, m'he instal·lat a Barcelona.

Quin percentatge de la teva feina fas per a músics de Catalunya i quin percentatge per a l’estranger? 
Depèn de l'any i de la temporada, però es pot dir que la producció que faig per a fora es mou en una forquilla d'entre el 40 i el 60%. Per exemple, la temporada que ve, l'obra d'orquestra més grossa, que m'ocuparà bona part del temps, és per a l'estranger. En canvi, aquest any, l'obra que potser m'ha portat més temps ha estat Tenebrae Responsoria, que estrenaré al Festival de Pasqua de Perelada.

Com va sorgir la idea d'aquesta obra?
Fa molt de temps que tenia al cap posar text als responsoris de dijous, divendres i Dissabte Sant. Al final, em vaig decantar per divendres i la gràcia és que encara puc ampliar l'obra amb les parts de dijous i dissabte. Des de fa temps, estava fascinat per les "Lliçons de tenebres" del barroc francès de François Couperin i Charpentier. A més, aquest interès se li va unir fa poc la coneixença a fons de les "Lliçons de tenebres" polifòniques de Tomás Luis de Victoria. Ha estat un camí d'anar descobrint aquest món, i de saber que jo hi volia dir alguna cosa.

I com s'ha materialitzat l'obra?
L'obra s'ha concretat amb la unió de dos altres projectes. Per una banda, el Francesc Prat amb la GIO Symphonia em va proposar d'imaginar alguna obra que no fos cent per cent simfònica, sinó una mena de cantata. Paral·lelament, el violoncel·lista Pau Codina -que serà el solista de l'obra- m'havia comentat de pensar en alguna obra concertant per a violoncel, però que no fos un concert estrictament clàssic. Els vaig suggerir unir les dues idees, i tots dos van estar-hi molt contents. A més, també hi col·laborarà la cantant Maria Hinojosa, qui coneix molt bé i ha cantat força el meu repertori. Finalment, vam proposar l'estrena al Festival de Pasqua de Perelada, i van estar molt contents amb la proposta i ens han facilitat tot el possible l'estrena.