Després de debutar en català amb A totes les parts de mi (autoeditat, 2024), la cantant barcelonina Núria Duran –Premi Joventut del Sona9 2023– ha enregistrat l’EP Tanco els ulls i veig (autoeditat, 2025), un conjunt de cinc temes en què l'artista torna a indagar en ella mateixa i en la manera de relacionar-se amb el món. El concert es presentarà en directe el 14 de novembre a la sala Taro del barri de Sants de Barcelona.



La guanyadora del Premi Joventut del Sona9 2023, Núria Duran, presenta quatre cançons noves i una remescla que van néixer com a peces independents i que més tard van prendre sentit com un projecte discogràfic, ja que totes parteixen del concepte de la mirada, de l’autoconeixement i del dubte: “Sempre he intentat passar desapercebuda. Soc una persona expressiva però poc explosiva i, òbviament, en el món artístic si la gent no et veu, no ets ningú i això comporta un debat intern que m’obliga a equilibrar-me”.

El disc arrenca amb la introspectiva “Si ningú em veu” –produïda per Pau Aymí–, on qüestiona si la seva identitat seria la mateixa sense la gent que l’envolta i la segueix, i la jazzística “Ulls de mel” –produïda per Gela–, en què la mirada va cap a un altre, tot i que encara és unidireccional. La relació no és recíproca fins a la tercera cançó, l’electrònica “Discreta” –amb producció de Pep Saula–, en què Duran confessa que encara no sap què sent l’altra persona, però que té clar que ja hi ha una connexió. La història sembla que culmina amb “Què he perdut” –produïda per Néstor Luque–, on finalment l’altra persona deixa de mirar la cantant, més enllà de la seva persistència en els somnis i els records. Al final, però, el disc es tanca amb la remescla de Grabu a “Si ningú em mira”, que torna al punt d'inici però des d'una nova perspectiva.