Roger Conesa té un recorregut artístic absolutament polifacètic. Cantant, compositor, productor sonor i plàstic són alguns dels rols que el distingeixen dins del panorama. Després d'anys signant les seves pròpies cançons sota el nom artístic de Roger Benet, ara ha optat per prendre el seu nom real i publicar el nou disc Endreça (Segell Microscopi, 2024), en què la cançó d'autor, la música d'arrel i les sonoritats d'avantguarda generen un viatge en què, a poc a poc, tot es va posant a lloc. En parlem amb ell i estrenem un vídeo sobre la gira en directe del treball.



Has estat quinze anys fent cançons com a Roger Benet. Com comences a fer cançons amb aquest àlter ego?
Fa quinze anys, vaig començar el meu propi projecte de cançó d'autor i vaig fer servir el nom artístic de Roger Benet com a forma de separar el personatge de les cançons i la meva persona. En aquest projecte, tenia una espècie d'univers on jugàvem amb els oxímorons, figures retòriques, paranys lingüístics i cançons amb molts canvis. Tenia una estètica ben definida. Amb el temps, però, el nom va acabar portant a moltes confusions perquè tota la resta de coses ja les signava com a Roger Conesa: tant com a compositor, actor, instrumentista... Per això, per a celebrar els quinze anys del projecte Roger Benet, vaig fer un monòleg musical titulat Fack15anys, en què ja hi havia un diàleg entre els dos egos: el de Roger Conesa i el Benet. I finalment, vaig veure que ja havia arribat el moment de ser Roger Conesa també amb el meu propi projecte, perquè no calia fer cap diferència.

Aquest mes has presentat 'Endreça'. El nom del disc ve de posar ordre després de matar al personatge de Benet?
El concepte d'Endreça surt a posteriori. És a dir, els costums creatius són els mateixos: quan arribo a conclusions de coses que em passen a la vida, normalment me n'acaba sortint una melodia o una frase molt senzilla que es converteix en una idea i que després acaba esdevenint cançó. L'últim disc que vaig treure com a Roger Benet va ser ara fa 10 anys, Ciutòpolis (autoeditat, 2014), i al llarg d'aquest temps he estat fent molta feina d'encàrrecs i propostes col·lectives o també produint per a altres artistes, però això no m'ha fet deixar d'apuntar noves idees de cançons a la llibreta. I l'octubre de 2022, vaig decidir posar-me a seleccionar-les, donar-los forma i endreçar-les.



Què endreça, doncs?
Sempre dic que quan faig un disc és com una celebració d'una etapa, d'un moment de la vida. I com que jo sempre he fet moltes coses diferents, com a artista plàstic, compositor, artista sonor, multiinstrumentista i actor, ara les he volgut ajuntar. En realitat, ja ho havia fet abans, però sempre amb una certa síndrome de l'impostor. I amb Endreça, ho he volgut fer definitivament sense complexos i deixar clar que en el projecte hi caben totes les meves facetes.

Com s'uneixen totes aquestes disciplines en la música?
Faig cançó d'autor de base, però amb unes textures sonores que venen del món tradicional de la música catalana, ja que he crescut amb aquestes sonoritats molt de prop, aquí al camp de Tarragona, i també m'han encarregat molts arranjaments per a música tradicional. Alhora, li dono un toc de transgressió d'art sonor, perquè també soc artista sonor. En el directe inclouré coreografies de les Mucha Muchacha, una companyia de dansa que mola molt i també funcionen com un instrument de percussió; un so d'una escultura d'un amic escultor, i hi posaré un poema del poeta Josep Pedrals. En resum, Endreça neix de la voluntat de posar-ho tot en un mateix projecte en aquest moment vital, més que no pas de marcar un canvi de paradigma respecte d'on venia.


El disc, però, també té un cert punt irònic, ja que aquesta faceta més d'art sonor i de música d'avantguarda desendreça la cançó d'autor més convencional. Buscaves aquesta idea?
Diria que això és fruit dels diversos moments i situacions que s'expliquen en el disc. Hi ha una certa evolució, en què, a poc a poc, tot es va endreçant. Comença amb "Tot està fora de lloc", en què hi ha un joc sonor perquè hi apareixen tots els instruments que després sortiran al llarg del disc. 

Quin paper hi ha jugat el productor Magí Capdevila?
El seu paper ha estat molt gran, ja que ha tingut l'energia per afegir-hi moltes coses i crear-hi l'embolcall estètic que crea el productor en un disc. Fins ara, sempre m'havia autoproduït els discos, tant amb la meva primera banda Back Door Men, com a Roger Benet, i també havia produït discos com el Bagatzem de Joan Reig (RGB Suports, 2021). Però, ara, volia que hi hagués una producció externa, perquè en aquesta voluntat de canvi hi havia el de deixar-me sorprendre i no voler-ho tenir tot apamadíssim. Un productor fa que hi hagi algú que et pugui portar la contrària i, a més, a mi sempre m'ha agradat treballar en l'equip.

I per què has triat concretament el Magí Capdevila?
Per aquesta voluntat d'incloure en el disc totes les vivències que he tingut els últims anys -en els quals he conegut el Magí-. Per això, vaig proposar-li que fes la producció. Ell no havia produït cap disc sencer, perquè és un noi molt jove, i en aquest sentit vaig prendre el risc i la confiança de proposar-li i donar-li llibertat, perquè és un músic molt talentós. 


Avui, estrenem un vídeo sobre l'espectacle en directe d''Endreça'. Què ens en pots dir?
El vídeo és una mostra de com és Endreça en directe: un viatge emocional i poètic que passa per tots aquests diferents estats conclusius i per aquestes cançons que són tan diferents entre elles, però que alhora tenen una estètica similar. És un format en directe en què tot passa en el mateix ordre que el disc i està reforçat amb poemes visuals que ha dissenyat Gerard Joan -qui ha fet el disseny-, i que recorden salvant les distàncies als poemes visuals de Joan Brossa que ja vaig utilitzar en un parell de projectes de Roger Benet. A més, compta amb el disseny de llums d'Albert Peláez, que fa que l'univers de l'espectacle sigui més lleuger i senzill. El vídeo el vam enregistrar en un concert previ a la sortida del disc a la meva ciutat natal, Tarragona, amb la voluntat de rebre el feedback del públic de quilòmetre zero. La veritat és que va ser superbonic, perquè amb tothom amb qui vaig poder parlar va sortir molt tocat i emocionat.

Com heu treballat la part sonora del directe?
Volem transportar el disc en directe a duet, tocant el màxim de coses que es puguin. Tant el Magí com jo fem de multiinstrumentistes agafant diferents instruments segons cada moment. Òbviament, comptem amb coses disparades, però tampoc tantes. L'objectiu és tocar molt en directe, perquè jo vinc d'una cultura de local, de tocar amb els col·legues.