_6.jpg)
En els treballs anteriors, vas treballar a duet amb la belga Lies Hendrix, primer sota el nom de MónDuo i després com a Aigua. Per què ara has volgut signar 'Amor nòmada' tu sol?
Hi ha diverses raons. Una d'elles és que les cançons d'aquest disc les feia un poc per mi i en un principi no tenia pensat gravar-les. Però un dia, vaig mostrar-ne les maquetes da quatre o cinc amics i em van dir que estava molt guai. Llavors vaig pensar que podria fer com un projecte propi i més personal, perquè sentia que realment tenia coses a dir. Malgrat açò, tenia clar que volia que Lies col·laborara perquè som un gran tàndem.
El treball anterior recull una gran mostra de músiques. Volies obrir encara més la mira respecte al treball anterior?
No, més aviat respon a la meva manera d'entendre la música tradicional. Des que vaig començar a estudiar flamenc i música tradicional valenciana, sempre m'he pensat quela música que toques respon al teu context personal i cultural. I poder treballar amb músics de molts llocs diferents et permet sumar dins d'un projecte molts altres contextos. He treballat amb molts músics palestins -de fet, d'aquí poc sortirà un disc d'Ahmad Al-Khatib en què hi he col·laborat- i també amb indis. Alhora, també he treballat amb molts músics d'Amèrica del Sud i d'alguna manera, la península Ibèrica és un punt d'encontre entre aquests diferents contextos. A la Península hi ha tant música harmònica com monòdica, com els camps de batre o les seguiriyes, per exemple.
Per què el disc es titula 'Amor nòmada'?
Per què és un títol amb diferents capes i que té dos grans sentits: el personal i el geogràfic. Per una banda, té sentit geogràfic perquè en el disc col·laboren molts músics de llocs diferents, però, també té un vessant molt més personal, ja que amb tots ells també som amics. Hem viscut molts moments junts i fa referència a com són d'úniques les relacions amb cada persona i com també canvien.
Com has conegut tota la gent que participa en el disc? Ve més de la teva etapa formativa o dels viatges que has anat realitzant arreu del món?
Hi ha una mica de tot. A l'Escola de músiques del món de Göteborg vaig conèixer a Lies i a Lena Nowak (clarinet). Fora de l'escola, allà també vaig conèixer al trompetista Kazik Nietkiewicz o al palestí Shafeeq Alsadi, qui toca el qanun [un cordòfon polsat amb forma de trapezi]. En canvi, molta altra gent l'he conegut de tocar al carrer. Per exemple, quan vaig anar a Argentina, vaig conèixer Rodrigo Villanueva (percussió candombera), i en un viatge a Palestina, a Faris Ishaq, que toca la flauta d'Orient Mitjà ney .
Ara parlaves de la música al carrer. La música al carrer es viu de forma similar a diferents llocs del món?
Hi ha llocs on no es toca al carrer, però quan parlava del carrer, no em referia literalment només als carrers sinó també a altres espais de trobada -siguin interiors o no- on no hi ha un escenari i el públic s'hi sent vinculat. La música tradicional té dues facetes: una molt arrelada a la trobada, en què la gent ballava, versava, i tocava sense jerarquies, i que lliga amb la idea de carrer que explicava abans. En canvi, l'altra faceta està molt més enfocada cap a l'espectacle, que és una idea que els gitanos de forma general tenen molt: agafar la seva música tradicional, crear una idea d'espectacle i fer-la girar per pobles per guanyar-se així la vida. En quins projectes treballes de forma paral·lela a aquest disc?
Sí, un projecte en solitari no és incompatible amb d'altres Aigua. Els músics folk col·laborem en molts projectes, sempre estem investigant coses noves, tocant amb gent nova i en molts llocs diferents. Ho vegem tot com un enriquiment. Per una banda, estem fent gira amb Aigua, que estem tocant pel País Valencià. I, per altra banda, també tinc el trio Aayaam, amb Prabhat Das d'Índia i Shafeeq Alsadi de Palestina. Amb ells vam anar a tocar a Delhi aquest estiu, i també vam estar a Dinamarca i a Catalunya. A més també, acompanyo a alguns artistes, com l'Emilia Danesi, una cantant argentina molt bona i que recomano totalment.
.jpg)
.jpg)
.gif)
.gif)
