Hasta Marte va néixer el 2023 amb la intenció d'irrompre en l'escena indie pop-rock espanyola actual. Després de quatre senzills, el grup format pels barcelonins Arnau Dalmau, Jaume Caelles, Ricardo Cortés i Marc García debuta amb l'àlbum Aunque podamos olvidar (Music Bus, 2024). Amb unes guitarres, uns sintetitzadors, una bateria, un teclat i un baix que envolten les melodies d'una veu nostàlgica però present, Hasta Marte ha fet una col·lecció d'onze cançons sota el fil conductor dels records. La banda presentarà el disc en directe el proper 16 de març a la Sala Laut de Barcelona.



Acabeu de publicar el vostre àlbum debut. Com neix del grup?
Arnau Dalmau (veu): El grup neix, suposo, com ho fan la gran majoria de bandes. Jo tenia cançons gravades en acústic, a casa, i un dia vaig prendre la decisió de muntar una banda i d'intentar portar els temes a un segon nivell. Vaig trucar al Jaume, perquè ja ens coneixíem de projectes anteriors, i vam anar captant amics. El primer va ser el Ricardo, a qui coneixia de la feina, i després ell va convèncer el Marc perquè s’unís a nosaltres.

El disc té el fil conductor dels records. D'on sorgeix aquesta idea?
Ricardo Cortés (bateria): De totes les vivències de l’Arnau, que ha escrit les lletres. Tots utilitzem la música com una via d'escapament, i ho hem exterioritzat i plasmat al disc.


Dieu que les vostres cançons tenen influències d'artistes com Love of Lesbian, Dorian, Arde Bogotá, Vetusta Morla... Com us inspiren?
Marc García (baix): Crec que la seva influència és més a nivell del que ens han transmès a nosaltres al llarg del temps, i del que hem après com a músics en això de transmetre. També a nivell d'idees, lletres, conceptes, instrumentació, però tot això ens ho hem portat al nostre terreny.

Abans de publicar el disc, vau treure quatre senzills. Des del principi hi havia la intenció de fer un treball de llarga durada?
A.D: Pel fet de començar des de zero i que no ens conegués ningú, semblava bastant boig treure el disc de primeres. Aleshores, seguint el corrent de la indústria, vam anar traient senzills per provar-nos a nosaltres mateixos, i al final ja vam fer el llançament de l'àlbum, tot i que la publicació dels senzills ja estava enfocada al disc. Nosaltres portem poc temps tocant junts, i també ens havíem donat marge per a poder preparar-nos pel directe. Ens hem ajuntat directament per gravar un disc, no som el típic grup que fa temps que toca.

Fa uns mesos, a les vostres xarxes vau explicar que "No hay sombras" -la cançó del grup més escoltada a Spotify- va néixer en plena pandèmia, quasi "del tirón" i en un pis de l'Eixample. Com és afegir en un disc una cançó que va ser escrita fa 3 anys?
A.D: És una cançó que no podíem deixar enrere. El disc, com apuntava el Ricardo, és un conjunt d'onze records i "No hay sombras", per a mi, és dels records més macos de tot el disc.

Què podem esperar del concert de presentació?
Jaume Caelles (bateria): Una interpretació del disc bastant enèrgica i una cosa molt sentimental, també. Volem transmetre la cura i l'esforç que hem posat al disc, i que la gent pugui rebre aquesta energia i aquestes ganes d'ensenyar el que som.