Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 20/11/2012
Agapito Marazuela a l'Heliogàbal
Al folk i a la música tradicional hi ha dues actituds més esteses del que seria desitjable: el purisme i el victimisme. La primera consisteix a atribuir-se una suposada autenticitat que dóna dret automàticament a desacreditar les innovacions que intenten fer els altres. Amb la segona es justifica qualsevol inconvenient o limitació buscant la causa sistemàticament en circumstàncies externes a un mateix. Són dues actituds que van bé per ocultar la pròpia mediocritat, però em sembla que fan més mal que bé.
Pensava en això un dia mentre bevia una ratafia. Era a la Taverna de la Fira Mediterrània amb Carles Rodríguez –el fotògraf que més vegades ha enfocat i disparat en la història de la fira– i escoltava Los Hermanos Cubero.
Molt bons, Los Hermanos Cubero. Pel posat i la indumentària, a primera vista semblen un duet humorístic. Però al cap de molt pocs minuts ja veus que són una parella excepcional. Es declaren fills artístics de Bill Monroe, mandolinista estel·lar del bluegrass, i d’Agapito Marazuela, el gran i menut divulgador de la música castellana. Dos noms i dues tradicions que Los Hermanos Cubero sintetitzen en una robusta guitarra acústica, una mandolina tremolosa i una veu que s'enfonsa en la terra fins a una profunditat infreqüent.
Després d'haver gravat un disc sensacional, Cordaineros de la Alcarria (Armando Records, 2010), ara han publicat un EP de vinil amb Carajillo Records. El van presentar el 8 de novembre passat a l’Heliogàbal, al petit temple de la modernitat barcelonina. Simpàtics, bons músics, ni puristes ni victimistes, espero que els vagi tot molt bé.
Carles_R_L5U0723.jpg)
Los Hermanos Cubero durant la seva actuació a la Fira Mediterrània (Carles Rodríguez)
Agapito Marazuela, envoltat d'artistes poc puristes: Lluís Cabrera, Amancio Prada, Maria del Mar Bonet i Enrique Morente, entre altres (Martí Soler)
Pensava en això un dia mentre bevia una ratafia. Era a la Taverna de la Fira Mediterrània amb Carles Rodríguez –el fotògraf que més vegades ha enfocat i disparat en la història de la fira– i escoltava Los Hermanos Cubero.
Molt bons, Los Hermanos Cubero. Pel posat i la indumentària, a primera vista semblen un duet humorístic. Però al cap de molt pocs minuts ja veus que són una parella excepcional. Es declaren fills artístics de Bill Monroe, mandolinista estel·lar del bluegrass, i d’Agapito Marazuela, el gran i menut divulgador de la música castellana. Dos noms i dues tradicions que Los Hermanos Cubero sintetitzen en una robusta guitarra acústica, una mandolina tremolosa i una veu que s'enfonsa en la terra fins a una profunditat infreqüent.
Després d'haver gravat un disc sensacional, Cordaineros de la Alcarria (Armando Records, 2010), ara han publicat un EP de vinil amb Carajillo Records. El van presentar el 8 de novembre passat a l’Heliogàbal, al petit temple de la modernitat barcelonina. Simpàtics, bons músics, ni puristes ni victimistes, espero que els vagi tot molt bé.
Los Hermanos Cubero durant la seva actuació a la Fira Mediterrània (Carles Rodríguez)
Agapito Marazuela, envoltat d'artistes poc puristes: Lluís Cabrera, Amancio Prada, Maria del Mar Bonet i Enrique Morente, entre altres (Martí Soler)
Imprimir
PDF
Enviar
Correcció
Twitter
FacebookAutor
Jordi Martí FabraPeriodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol. Escriu el bloc Històries del sud.
Altres articles d'aquest autor
El disc del dia
.gif)
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]