Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 21/06/2017

Una llauna al FIMPT

 

Radio Cos

És curiós com els bons grups de folk saben crear-se un imaginari propi i poderós; un vincle molt fort amb la seva història i la seva comunitat que es plasma en imatges i objectes quotidians concrets, revestits amb una nova nova dimensió icònica a l'escenari. La guitarra de Woody Guthrie, les ulleres fosques de Quico el Célio, el tatuatge de Camarón, la pandereta amb canya badà de Botifarra, les espardenyes de set brencs de Roger Mas, la gorra de Xesco Boix, els cabells enllustrats de Gardel, els panderos quadrats de Coetus, el bombo de Muchachito, l'ocellet piulador de plàstic de Joana Gomila... I hi podríem afegir la vistosa llauna de pebre vermell que Xurxo Fernandes llueix i fa sonar als concerts de Radio Cos. 

Divendres passat a la nit vam fugir per cames del xafogós asfalt barceloní i vam fer cap al FIMPT de Vilanova i la Geltrú. I allà, a l'escenari muntat a la vora del port, amb una mica de brisa garrafenca, vam trobar-nos amb masurques, pasdobles, jotes, alalàs, rumbes i munyeires. Un repertori de tradició oral recollit durant anys per Fernandes i Quique Peón entre els avis de les aldees gallegues. Al capdavant de Radio Cos, tots dos donen un alè nou a tot aquest cançoner, heterogeni, dispers, maltractat i ocult durant molt de temps per diverses circumstàncies.

Darrere els dos cantants i percussionistes, un violí, un clarinet i un acordió van anar vestint i eixamplant les melodies amb girs klezmer, balcànics, etc. Radio Cos és d'aquells grups ultralocals d'impacte universal. "Sete cuncas", marcat pel joc rítmic entre la llauna de pimentó i la pandereta, va sonar amb una alegria ilimitada. "Cen pesos" va evocar les anades i tornades musicals entre la península Ibèrica i Amèrica, i "Adiós ríos, adiós fontes", a partir del poema de Rosalía de Castro i musicada a ritme de tango, va recordar que l'emigració ha estat molt present, i encara ho és, en la música popular gallega. Van destacar els instrumentistes, però encara més una manera de cantar, de col·locar les dues veus i de jugar-hi, molt més pròxima als carrers que no pas als conservatoris. El pas de Radio Cos pel FIMPT va resultar molt instructiu. I sobretot, molt refrescant.

                                                     

Navega per les etiquetes

Radio CosVilanova i la GeltrúFIMPT

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Autor
Jordi Martí Fabra

Periodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol. Escriu el bloc Històries del sud. 

Altres articles d'aquest autor
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]