Radio Cos
És curiós com els bons grups de folk saben crear-se un imaginari propi i poderós; un vincle molt fort amb la seva història i la seva comunitat que es plasma en imatges i objectes quotidians concrets, revestits amb una nova nova dimensió icònica a l'escenari. La guitarra de
Woody Guthrie, les ulleres fosques de
Quico el Célio, el tatuatge de
Camarón, la pandereta amb canya badà de
Botifarra, les espardenyes de set brencs de
Roger Mas, la gorra de
Xesco Boix, els cabells enllustrats de
Gardel, els panderos quadrats de
Coetus, el bombo de
Muchachito, l'ocellet piulador de plàstic de
Joana Gomila... I hi podríem afegir la vistosa llauna de pebre vermell que
Xurxo Fernandes llueix i fa sonar als concerts de
Radio Cos.
Divendres passat a la nit vam fugir per cames del xafogós asfalt barceloní i vam fer cap al FIMPT de Vilanova i la Geltrú. I allà, a l'escenari muntat a la vora del port, amb una mica de brisa garrafenca, vam trobar-nos amb masurques, pasdobles, jotes, alalàs, rumbes i munyeires. Un repertori de tradició oral recollit durant anys per
Fernandes i
Quique Peón entre els avis de les aldees gallegues. Al capdavant de
Radio Cos, tots dos donen un alè nou a tot aquest cançoner, heterogeni, dispers, maltractat i ocult durant molt de temps per diverses circumstàncies.
Darrere els dos cantants i percussionistes, un violí, un clarinet i un acordió van anar vestint i eixamplant les melodies amb girs klezmer, balcànics, etc.
Radio Cos és d'aquells grups ultralocals d'impacte universal. "Sete cuncas", marcat pel joc rítmic entre la llauna de pimentó i la pandereta, va sonar amb una alegria ilimitada. "Cen pesos" va evocar les anades i tornades musicals entre la península Ibèrica i Amèrica, i "Adiós ríos, adiós fontes", a partir del poema de
Rosalía de Castro i musicada a ritme de tango, va recordar que l'emigració ha estat molt present, i encara ho és, en la música popular gallega. Van destacar els instrumentistes, però encara més una manera de cantar, de col·locar les dues veus i de jugar-hi, molt més pròxima als carrers que no pas als conservatoris. El pas de
Radio Cos pel FIMPT va resultar molt instructiu. I sobretot, molt refrescant.
