Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 27/03/2017

A dalt i a baix

 

Els protagonistes del film 'Criando ratas'

El periodista Jordi Bianciotto va publicar el passat 24 de març un article titulat “La música de baix” on criticava una certa tendència del periodisme actual a posar en valor “les manifestacions percebudes com a populars i que no surten als mitjans de comunicació, ja sigui perquè no es mouen en el circuit de sales respectades, perquè practiquen gèneres sense prestigi o perquè formen part de minories culturals menystingudes”.
 
I a partir d'aquí desenvolupa una sèrie d'arguments que no fan altra cosa que reproduir l'esquema hegemònic i classista d'una alta cultura formada en el gust artístic, contraposada a la vulgaritat dels de baix. Em sembla que els arguments d'aquest article –que té el mèrit d'obrir un debat molt interessant–arrosseguen uns quants errors de base, i un dels més flagrants és quan diu que populars són Malú i Isabel Pantoja, barrejant sense previ avís l'etiqueta d'origen anglosaxó 'pop music' amb allò que l'etnologia i la musicologia coneixen com a 'cultura popular'. L'adjectiu que en el primer paràgraf del citat article es referia a minories culturals menystingudes s'aplica després a dues artistes hiperpromocionades. Són coses molt diferents.
 
Malú existeix, per descomptat que sí. I Isabel Pantoja també. Segurament el seu èxit 'popular' té més a veure amb el màrqueting que no pas amb la seva vàlua artística o el seu compromís amb els grups socials que les segueixen (que també hi són, però això ens duria a un altre tema...). En qualsevol cas, el que volem remarcar aquí és que qualsevol manifestació artística, i la música especialment, no té gaire sentit sense el seu context i sense les connotacions socials que l'envolten. En general, això és així sempre, tothom ho sap: els bons artistes sorgeixen d'un ambient social que coneixen i d'una tradició que dominen, i a partir d'aquí la fan créixer, la sacsegen o li fan el que més convingui. El discurs de les torres d'ivori en l'art i en la música és el mateix dels que defensen que en política no hi ha ni dretes ni esquerres.
 
Popular no és Malú (que per cert, també pot actuar sense problemes ni justificacions als festivals més pijos). Popular són les bandes valencianes i les comparses de Cadis, les caramelles i les pandas de verdiales. La glosa, la jota i el cant d'estil. Populars són les arrels del tango, el jazz, el flamenc, el rai, la sardana, la cúmbia villera, el rock, la salsa, la bachata, el rebetiko, el qawwali, el cuplet i la rumba catalana. Amb poques excepcions, les grans tradicions musicals venen de baix, d'ambients marginals i estigmatitzats, i acaben arribant al conjunt de la societat, inclosos els àmbits acadèmics, i fins i tot configurant suposades identitats nacionals. Aquest és un fenomen que els musicòlegs coneixen prou bé. Malauradament, però, el discurs imperant als grans mitjans de comunicació i a les estructures culturals hegemòniques és un altre: la cultura emana de dalt, com el sol. I als de baix, si tenen sort, els arriba algun raig d'escalfor. 

De manera que d'aquí a uns quants anys, si estem vius, podem trobar-nos per parlar del trap i dels polígons amb més perspectiva. De moment, podem anar veient l'enlluernadora pel·lícula Criando ratas. El seu director, Carlos Salado, defensa que aquesta obra que transcorre a l'Alacant 'popular' i s'obre a toc de rumba és una 'arma social' i que l'art no pot ser només entreteniment. Criando ratas es projectarà el proper 1 d'abril al festival Rockyrumba de Reus, amb la presència del director i els protagonistes.
 
Ah! I una altra cosa. La música dels de dalt tampoc té sempre la qualitat artística desitjable. O no hem vist circuits anquilosats de música dita clàssica que no són sinó pura ostentació buida, i grans festivals de prestigi promocionat, plens de hípsters i suposada modernitat, que no són res més que fantasmades i fum?

Navega per les etiquetes

Músicafolk

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Autor
Jordi Martí Fabra

Periodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol. Escriu el bloc Històries del sud. 

Altres articles d'aquest autor
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]