Antiga foto del So de Mutxamel Foto: Arxiu del grup
Dos exemples recents de cultura a les nostres televisions públiques. A les antípodes del
This Is Art (un programa presidit per un vedetisme inflat, un glamur mal entès i una concepció de la cultura més aviat carrinclona i efectista), trobem
Bambant per casa. En una banda, art de postal,
star-system i reunió de tòpics 'espectacularitzats' pensats per al públic consumidor. En l'altra, art de tripa i participació del poble, que mostra la seva cultura, no la que li fan consumir, sinó la que fa, cada dia i des de baix.
Dilluns de la setmana passada, en el primer capítol de la segona temporada de Bambant per casa, vam veure Carles Dénia -que ha pres el relleu de Pep Gimeno 'Botifarra'- viatjant amb el gran Miquel Gil per l'Alacantí. I vam escoltar veus autoritzades: terrissaires d'Agost, investigadors de la tupida xarxa de les antigues torres de guaita que sobreviuen enmig de l'asfalt, vells treballadors de l'espart que fan llata a Crevillent, homes que s'han preocupat per recollir antigues cançons de traginers... El mostatxo i la motxilla de Labordeta, allà on siguin, poden estar tranquils: el seu llegat continua viu.
I musicalment, quina delícia va ser aquest programa! A Sant Vicent del Raspeig, els cantaors-presentaors van marcar-se l'havanera de borratxos "La penúltima" amb els seus autors: Els Jóvens. També vam veure en acció Jorge Cobos, el rei de les malaguenyes, i l’increïble So de Mutxamel, un exemple de com d'emocionant i vibrant pot arribar a ser la música tradicional d'un poble quan la protagonitza... el poble.
Us imagineu un programa de la televisió pública on veiéssim, per exemple, Arnau Obiols tocant la bateria acompanyat del so d'un rierol pirinenc? O Menut tocant el guitarró caminant per la terra d'argila? O Jordi Molina tocant la tenora mentre navega entre Blanes i l'Estartit? O Carles Belda tocant l'acordió pels polígons vallesans? O... o és demanar massa?
Per cert, fa cosa d'un any em queixava aquí que Carles Dénia i Els Jóvens no presentessin els seus discos espaterrants a Barcelona. Bé, Els Jóvens ja s'estan acomiadant, però el febrer passat van actuar a La Pedrera amb la videoartista Laura Iturralde (i fins i tot van ensenyar el cul). I Carles Dénia... doncs continua sense presentar la seva visió del Cant espiritual d'Ausiàs March a Barcelona, però no hi fa res, perquè el proper 8 de novembre ho farà al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat. Al cor del millor barri del món: Collblanc.