Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 23/11/2018

Coses d'abans

 
Carles Belda a l'espai Contrabandos. Foto: Xavier Mercadé

Les coses d'abans són les coses d'ara i les petites festes són les festes veritables. Gràcies a persones com Artur Blasco coneixem molts detalls dels acordionistes que, al llarg del segle passat, van anar animant places, hostals i eres del Pirineu. Aquell era un món propici per la gresca i el contrabando. Els mateixos acordionistes podien ser traginers de productes materials, com el tabac, i també d'immaterials (molt més perillosos!) com les músiques exòtiques i les idees llibertàries.
 
Avui, Carles Belda tragina idees i acordió diatònic i va animant caus de cultura i resistència, com ara l'espai Contrabandos del Raval Barceloní. Dilluns passat hi vam fer cap unes 25 persones per celebrar els 25 anys de la revista Enderrock. Vam parlar de llibres, d'anuncis i de consignes escrites a les parets dels lavabos, i després va sonar la música: el bolero "El mentider"; la "Petita festa" de Li Po, Marià Manent, Toti Soler i la lluna; les "Corrandes d'exili" de Pere Quart, "M'aclame a tu", d'Estellés i Ovidi, un parell de musettes amb aires parisencs, empeltades i dedicades a la mare i el fill respectivament, i un xotis tradicional i fabril amb què els treballadors del Llobregat reivindicaven la jornada de vuit hores, que eren una cosa del futur i ara són una cosa d'abans.
 
Per postres, quatre petites racions de cant improvisat. De la primera no me'n recordo, perquè sempre hi ha alguna cosa en l'oralitat que s'escapa a la presó de l'escriptura; la segona van ser unes cobles del Peirot, que aixeca guerra sense pels a la llengua; la tecera, cançons de pandero, que vindrien a ser com la nostra psicodèlia tradicional, i la quarta, el garrotín, que un bon dia va circular des de Lleida fins a Sabadell, capital del Vallès Occidental, de les terres catalanes i del món en general.
 
Conclusió: volen que oblidem les coses d'abans. Així els hi és més fàcil fer-nos creure que si no consumim pel Black Friday som uns rucs, que els premis Grammy són els nostres premis i que més val no tocar els temples franquistes. Però les coses d'abans són les coses d'ara i la memòria és tossuda com la mula d'un traginer.

Navega per les etiquetes

Carles BeldaContrabandosEnderrock

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Autor
Jordi Martí Fabra

Periodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol. Escriu el bloc Històries del sud. 

Altres articles d'aquest autor
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]