Carles Belda a l'espai Contrabandos. Foto: Xavier Mercadé
Les coses d'abans són les coses d'ara i les petites festes són les festes veritables. Gràcies a persones com
Artur Blasco coneixem molts detalls dels acordionistes que, al llarg del segle passat, van anar animant places, hostals i eres del Pirineu. Aquell era un món propici per la gresca i el contrabando. Els mateixos acordionistes podien ser traginers de productes materials, com el tabac, i també d'immaterials (molt més perillosos!) com les músiques exòtiques i les idees llibertàries.
Avui, Carles Belda tragina idees i acordió diatònic i va animant caus de cultura i resistència, com ara l'espai Contrabandos del Raval Barceloní. Dilluns passat hi vam fer cap unes 25 persones per celebrar els 25 anys de la revista Enderrock. Vam parlar de llibres, d'anuncis i de consignes escrites a les parets dels lavabos, i després va sonar la música: el bolero "El mentider"; la "Petita festa" de Li Po, Marià Manent, Toti Soler i la lluna; les "Corrandes d'exili" de Pere Quart, "M'aclame a tu", d'Estellés i Ovidi, un parell de musettes amb aires parisencs, empeltades i dedicades a la mare i el fill respectivament, i un xotis tradicional i fabril amb què els treballadors del Llobregat reivindicaven la jornada de vuit hores, que eren una cosa del futur i ara són una cosa d'abans.
Per postres, quatre petites racions de cant improvisat. De la primera no me'n recordo, perquè sempre hi ha alguna cosa en l'oralitat que s'escapa a la presó de l'escriptura; la segona van ser unes cobles del Peirot, que aixeca guerra sense pels a la llengua; la tecera, cançons de pandero, que vindrien a ser com la nostra psicodèlia tradicional, i la quarta, el garrotín, que un bon dia va circular des de Lleida fins a Sabadell, capital del Vallès Occidental, de les terres catalanes i del món en general.
Conclusió: volen que oblidem les coses d'abans. Així els hi és més fàcil fer-nos creure que si no consumim pel Black Friday som uns rucs, que els premis Grammy són els nostres premis i que més val no tocar els temples franquistes. Però les coses d'abans són les coses d'ara i la memòria és tossuda com la mula d'un traginer.