Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 23/06/2015
Estem com una cabra
El trio de Saeid Shanbehzadeh, durant el seu concert a Olot Fotos: Adriana Calisaya
Cabreta, criatura verda, coixinera, buna, bot, gaita, cornamusa, xeremies, sac de gemecs... Si mesurem la popularitat d’una música per la quantitat de calés invertits en aparèixer als mitjans de comunicació i en ‘posicionar-se’ a les xarxes socials –se’n diu així, ara?–, la música tradicional no és gaire popular. Si prenem com indicador la varietat de denominacions que genera un instrument arreu dels pobles, o la quantitat de variants amb què una cançó es modifica i s’adapta a cada lloc, aleshores, amics, no hi ha color. La música tradicional és la més popular de totes.
Posicionem-nos. A mi, ja em perdonareu, la primera peça que va tocar Saeid Shanbehzadeh al seu concert de dissabte passat a la sala El Torín d'Olot em va sonar més moderna que tot el Sónar junt. L'actuació d'aquest simpàtic iranià, representant de la música que es fa a Buixehr, ciutat portuària a la vora del Golf Pèrsic, era un dels plats forts del Cornamusam, el festival internacional de cornamuses que es fa des del 1992 a la ciutat dels volcans adormits.
Després de la fantasiosa introducció del sacaire Shanbehzadeh, van aparèixer els seus dos companys de grup, un percussionista i un sonador de kamancheh els noms dels quals renuncio a escriure, i van desplegar una mostra de ritmes sofisticats i melodies encantadores. Van fer gala d'aquella manera de fer dels músics orientals, tan vivencial i desestressada, que sembla que t'agafin del coll i et treguin del temps. A la presentació, Joan Josep Mayans va explicar que el Cornamusam ha sigut internacional des del principi, però que mai no haguessin somiat en dur un músic asiàtic d'aquest calibre. Sigui com sigui, l'impacte del concert va ser tal que aquests dies camino pels carrers taral·lejant una cançó d'amor iraniana, "Hajiuni Choupi Chaki".
Després de la fantasiosa introducció del sacaire Shanbehzadeh, van aparèixer els seus dos companys de grup, un percussionista i un sonador de kamancheh els noms dels quals renuncio a escriure, i van desplegar una mostra de ritmes sofisticats i melodies encantadores. Van fer gala d'aquella manera de fer dels músics orientals, tan vivencial i desestressada, que sembla que t'agafin del coll i et treguin del temps. A la presentació, Joan Josep Mayans va explicar que el Cornamusam ha sigut internacional des del principi, però que mai no haguessin somiat en dur un músic asiàtic d'aquest calibre. Sigui com sigui, l'impacte del concert va ser tal que aquests dies camino pels carrers taral·lejant una cançó d'amor iraniana, "Hajiuni Choupi Chaki".
Entre el públic, el dolçainer i multinstrumentista Eduard Navarro estava tan flipat amb els iranians com jo. Al matí, ell havia participat en un taller amb Shanbehzadhe, i a la tarda havia desfilat pels carrers d'Olot amb la colla Gemecs, del País Valencià, arrambant passejants amb "La manta al coll" i fent ballar la Cabreta. És la mateixa Cabreta que apareix en marxa al clip que els Ministrers de l'Escola de Música d'Olot han presentat en el marc del festival. Com diria Botifarra, cultura popular.
Imprimir
PDF
Enviar
Correcció
Twitter
FacebookAutor
Jordi Martí FabraPeriodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol. Escriu el bloc Històries del sud.
Altres articles d'aquest autor
El disc del dia
.gif)
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]