Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 22/09/2014

Només cantava cançons d’amor

 
Cheb Hasni només cantava cançons d’amor. Per això el van assassinar. El 29 de setembre de 1994, fa vint anys, tornava a casa després d’un dia de gravació (no parava de gravar cançons) quan un fanàtic religiós li va etzibar dos trets. Hasni va morir en braços del seu germà, a pocs metres de casa seva, al barri oranès de Gambetta. Tenia 26 anys, una dona i un fill.
 
Hasni Chakroun, més conegut com Cheb Hasni o el ‘Rossinyol del rai’, va néixer i morir a Orà, a 295 quilòmetres d’Alacant. Va ser l’estrella principal del vessant més romàntic i sentimental del rai, la música d’una joventut que als anys noranta, atrapada enmig de la crua guerra entre militars i integristes, no ho tenia gens fàcil.
 
Aquells anys, els islamistes tenien els cantants de rai en el punt de mira. Els seus sintetizadors eren massa moderns. Les seves veus cantaven històries blasfemes de joves enamorats. "Beure alcohol, cantar cançons d’amor i històries de carrer és una frivolitat intolerable", devien pensar els assassins de Hasni. Però és que des de l’altre bàndol de la guerra, el del govern del Front d’Alliberament Nacional, el rai tampoc no estava ben vist. "Massa llibertinatge i diversió, poca autoritat i poca disciplina", devien pensar els militars, que van recórrer a la censura per mirar de fer callar els cantants.
 
Arran de la mort de Cheb Hasni, el seu amic Khaled va declarar: "Davant l’integrisme, només ens queda parlar d’amor". Després de Hasni, també van ser assassinats el productor rai Rachid Ahmed Baba (mort a la porta de la seva botiga de discos, el 1995), la cantant Lila Amara (morta i degollada el mateix 1995) i el cantant Cheb Aziz (segrestat i trobat en un descampat, el 1996). I més enllà del rai, hi podríem afegir el cantautor amazic Matoub Lounès, assassinat el 1998, encara no se sap per quin bàndol.
 
Abans de ser músic professional, Hasni havia estat jove promesa del futbol. Però com a Julio Iglesias, una lesió el va fer penjar les botes i abraçar del tot la música. A Algèria, les seves cintes de casset es venien per milions. Les seves cançons alleujaven la vida als suburbis. Aquí el podeu veure actuant i rebent petons davant una multitud a Alger, el 5 de juliol de 1993, en el seu concert més recordat:


FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Autor
Jordi Martí Fabra

Periodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol. Escriu el bloc Històries del sud. 

Altres articles d'aquest autor
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]