Ocho apellidos catalanes arrasa a les taquilles. La pel·lícula segueix amb el joc d’exagerar tòpics que ja va triomfar amb Ocho apellidos vascos. Al fil de gags sobre bascos i andalusos, se n’hi afegeixen de nous sobre els catalans.

Un dels nous personatges és la catalaníssima Roser, que interpreta la gran Rosa Maria Sardà. A la seva primera escena, apareix dormint com un angelet. I quan la desperten exclama: “He tenido una pesadilla horrible, que éramos de nuevo España y que Montserrat Caballé cantaba Paquito el chocolatero”. Riallades! I el missatge que queda: el pitjor malson per a un català com cal és que una icona nostrada es passi a l’enemic cantant aquest pasdoble tan ‘espanyol’.



Fa un temps, quan van criticar uns músics ebrencs per tocar “Paquito el chocolatero” al Camp Nou i una tropa de tuitaires es va posar a fer escarni dels pasdobles, vaig escriure “No abandonis el Paquito” i l’amic Pol Ducable em va fer notar que hi havia un argument de pes per exposar davant aquesta tendència: els pasdobles que són patrimoni en tantes festes majors d'arreu.

El transvasament simbòlic de “Paquito el chocolatero” cap a l’imaginari de l’espanyolitat és irreversible? Ja ho veurem. Mentrestant, per anar passant l’estona, aquí teniu vuit pasdobles nostrats i de categoria. Dels valencians, dels catalans i fins i tot dels francesos.

1. “Paquito el chocolatero”. Escrit per Gustau Pascual el 1937 a la serra de Mariola per ambientar les festes de Moros i Cristians. Els Pavesos es van atrevir a posar-hi una lletra desvergonyida, fidels al seu estil fallero-revolucionari.

2. “El Bequetero”. També de Gustau Pascual, i estretament vinculada a les Festes de les Santes de Mataró. Entre els grups que l’han versionat darrerament hi ha Els Laietans i La Portàtil FM.

3. “Amparito Roca”. Què serien les festes de Santa Tecla de Tarragona sense l’“Amparito Roca”? Tota una altra cosa. Aquest pasdoble el va escriure el barceloní Jaume Teixidor el 1925, quan era director de la Banda de Música Primitiva de Carlet.

4. “Carregat de bombo”. Escrit per Antonio de la Asunción. Els Sonadors de la Guaita en van fer una gran versió dolçainera amb arranjaments de Ximo Caffarena.

5. “Dolors de Munt”. Una de les melodies més carismàtiques del músic vallesà Enric Montsant, que la va gravar amb el seu grup La Banda d’en Vinaixa. La Canya Borda en fan també una versió contundent.

6. "Les cobles de l'amor". El 8 de gener de 2014 al Jamboree de Barcelona, Manu Sabaté va exclamar: “...i ara ha arribat el moment de fer realitat el somni de tot graller: tocar un pasdoble al Jamboree!”. I el seu grup, Inxa Impro Quartet, va començar a tocar aquesta alegre peça, entre el pasdoble i el corrido, que El Pont d'Arcalís va incloure a Del pirineu estant (DiscMedi, 2002).

7. "Pasdoble de l'Estevet Sastre". Un dels clàssics muntanyencs que Artur Blasco ha recollit del repertori dels antics acordionistes del Pirineu -en aquest cas, de l'Estevet Sastre, de l'Alt Urgell– i un dels clàssics del Pont d’Arcalís.

8. “Mirall”. Aquest jovial pasdoble francès arranjat per Rafel Sala obria el Ball amable (Edigsa, 1983) de l’Orquestrina Galana. El grup i l’àlbum sobre el qual girarà la inauguració del proper festival Tradicionàrius.

FEU EL VOSTRE COMENTARI