Tres moments del concert de Vinicio Capossela a la sala Paral lel 62 Foto: BCNegra

De la tradicional "Cançó del lladre" i els trinxeraires de Juli Vallmitjana al cinema quinqui dels vuitanta, "El calavera" de Roger Mas i el "Bandido" de Morad, la mala vida ha fet bategar amb força cançons, novel·les i pel·lis. Bales perdudes, fores de la llei, habitants dels marges, addictes descontrolats, inadaptats i caiguts en desgràcia desperten la compassió des de les pàgines, les pantalles o els auriculars. Són antiherois, víctimes d'un error fatal o d'una injustícia, que ens fan somiar en llibertats i conductes alternatives.

En la mala vida s'està capbussant aquests dies el festival de literatura negra a Barcelona: BCNegra. Entre xerrades i presentacions, la programació ha inclòs també un concert especial del cantautor italià Vinicio Capossela, el 2 de febrer a la sala Paral·lel 62, i un diàleg del mateix Capossela amb el director del festival, Carlos Zanón, l'endemà a La Paloma, per comentar l'encant dels errors humans i dels baixos fons.

Aficionat als barrets i a l'antropologia, cantautor tavernari i lector de novel·les d'aventures, el singular Capossela no deixa mai de visitar Barcelona, fet que no deixa d'agrair-li la molt nodrida comunitat italiana de la ciutat, que l'estima, entre moltes altres qualitats, perquè no acostuma a repertir-se. Fa poc més d'un any, va omplir La Paloma amb un repertori lluminós de nadales i estandards italoamericans. I en aquesta ocasió, a redós d'un festival entregat al leitmotiv de la mala vida, va confeccionar un repertori especialment fosc, literari i turbulent, sota el títol Errori e bassifondi. Els errors que marquen el camí i els baixos fons per on es mou i es remou a les palpentes la humanitat més intensa i apassionada.

L'artista nascut a Hannover va presentar-se com un xaman, amb el cap embolicat en un cap de bisó blanc, i es va posar a llegir "El advenimiento", un text de Borges sobre les coves d'Altamira i l'alba del món, abans d'interpretar "Uro", una oda salvatge al món prehistòric, un món elemental on tot estava per fer i tot era possible. A partir d'aquesta arrencada sorprenent, i acompanyat d'una autèntica superbanda –Vincenzo Vasi (percussions, marimba, theremin), Alessandro 'Asso' Stefana (guitarra, banjo, harmònium), Raffaele Tiseo (violí, piano i direcció musical), Daniela Savoldi (violoncel) i Michele Vignali (saxo, clarinet i whistle)–, Capossela va anar traçant un mapa de cançons habitades per personatges i veus literàries de pes. De "Lord Jim", en què descriu la feblesa i la covardia del personatge de Conrad (en realitat, la feblesa i la covardia de qualsevol) a "Billy Budd", sobre el mariner condemnat injustament en l'última novel·la de Hermann Melville. Passant per la "Ballata del carcere di Reading", on un Oscar Wilde defenestrat i marginat escriu que tothom mata d'alguna manera allò que estima. L'error que et fa perdre un amor és el tema de "Dall'altra parte della sera", interpretada entre les tremolors fantasmagòriques del theremin de Vincenzo Vasi.

Carlos Zanón i Vinicio Capossela, a La Paloma Foto: BCNegra

Va ser un concert d'una intensitat inaudita, més encara si tenim en compte que Capossela no va recórrer pràcticament a cap dels seus grans èxits. Amb prou feines "Ultimo amore", composició primerenca del 1991, amb una ambientació mexicana que el cantautor va connectar amb l'ambient de la darrera novel·la de Charles Bukowski, Pulp. "Ultimo amore" és una història d'amor d'envelat que acaba fatal. Pot remetre a Pulp, però també a la pel·lícula fronterera Touch of Evil. A les darreres estrofes, ella és llança a les vies del tren i ell s'ofega en l'alcohol. D'aquí es va passar a una altra vella cançó del repertori caposselià, "Il corvo torvo", amb tot d'ànimes perdudes dansant al ritme sincopat i embriac de Nova Orleans, i a "Tanco del murazzo", amb un mort final per un tret absurd enmig d'un ambient sufocant.

"L'affondamento del Cinastic", lligada amb "La mer" de Charles Trenet, va servir per tornar l'acció a la mar, on transcorre la fantàstica rondalla de sirenes "Pryntill". I ja en la recta final d'un concert força llarg, van presentar-se unes quantes versions: "L'absent", una oda als amics absents de Gilbert Bécaud, estil crooner; "Christmas Card from a Hooker in Minneapolis", de Tom Waits, fàbula dels baixos fons de Minneapolis que Capossela va dedicar a la resistència d'aquesta ciutat enfront de la policia migratòria de Trump; el rebético de Kostas Bezos "Stin Ipoga" ("Al soterrani"), amb la guitarra d''Asso' Stefana imitant el busuqui i el cantautor ballant com un titella borratxa, i "Noche trasfigurada", una milonga de Melingo. Totes, totes, músiques de baixos fons. Com "Body Guard", la peça amb què va tancar el concert abans de tornar breument per dedicar una intimista "Non c'è disaccordo nel cielo" a Georges Simenon i el seu patiment en veure com se suïcidava la seva filla. Dels baixos fons al cel.

L'endemà, a La Paloma, en un ambient molt més relaxat, Capossela explicava com fa una mica més d'una dècada va escriure Tefteri, el seu particular quadern de comptes pendents amb la cultura grega, enmig de l'angoixa per la crisi econòmica que va sacsejar el país hel·lènic i la fascinació pel rebético, música inicialment practicada per perdedors, delinqüents, migrants, bullangosos i drogoaddictes. Zanón va confessar que va llegir aquest singular dietari sense saber que el seu autor era músic abans que escriptor, i que li va volar el cap. Capossela també va explicar que la literatura negra, a Itàlia no és negra, sinó groga (giallo). Al fons, des d'una paradeta, s'ho escoltaven muts els entranyables llibres grocs de la col·lecció La cua de palla, dissenyada pel gran Jordi Fornas i dirigida pel no menys gran Manuel de Pedrolo. Me'n vaig anar cap a casa desitjant que algun dia Vinicio Capossela faci una versió lliure de la "Cançó del lladre".

Navega per les etiquetes

La PalomaParal·lel 62BCNegraVinicio CaposselaBarcelona

FEU EL VOSTRE COMENTARI