Dijous passat es van produir dos fets rellevants per a la música catalana: va començar a circular la versió del “Boig per tu” de Shakira i es va presentar la gralla subbaixa al CAT. Que la muller de Piqué i icona global canti en la llengua de Ramon Llull és llaminer i positiu; que es presenti en societat un nou instrument que amplia per baix la família grallera, en el marc del cap de setmana La gralla made in Catalunya del festival Tradicionàrius, això no té preu. Segurament no és tan impactant com la balada de la barranquillera, però el temps dirà si no té un abast més important i profund.
Fa poc més d’un any,
Els Laietans ja van organitzar tot un seguit d’actes de festa i reflexió gralleres, i ja em van proporcionar una excusa per ajuntar gralles i
Shakira en un sol article:
“Dels pasdobles toreros al waka-waka”. Durant el cap de setmana passat, l’activista graller
Pol Ducable ha persistit i, a més de muntar actuacions i presentacions, ens ha reunit a un grapat de músics afinats i de periodistes afins per constatar com l’instrument segueix fent passes curtes però fermes, trencant prejudicis i descolonitzant oïdes massa acostumades a l’angloradiofórmula.
El darrer any hem escoltat
Els Laietans i
Heura Gaya ambientant “La caiguda de Lleida” de
Xavier Baró en un dels millors concerts del BarnaSants. A més, ja podem dir que
una gralla ha sonat al Jamboree aconseguint allò que els castellans en diuen
poner una pica en Flandes. I
La Canya Borda i
Els Vinardells han gravat dos discos excel·lents, els primers combinant tota mena d’instruments en clau de folk-rock i els segons recollint les músiques patrimonials de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Mentre
Shakira no es decideix a incorporar un graller a les seves gires mundials, aquí es van fent passes curtes però fermes.
Gralles a la presentació de la gralla subbaixa al Tradicionàrius Foto: CAT