Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 02/01/2017

Ciutats enganxades

 


Un dels infinits passatges que connecten les ciutats de Barcelona i Buenos Aires és l’amistat entre Pablo Marchetti i Marcelo Mercadante. El segon és un gran bandoneonista, conegut i reconegut entre l'afició tanguera. I el primer és com un gran home-orquestra que bascula entre el periodisme i la música. I entre el tango i el rock, que ben entesos vénen a ser el mateix. Marchetti du una gran estrella tatuada a la closca i, entre moltes altres coses, va impulsar fa un temps una revista profundament argentina que es deia Barcelona.
 
Tots dos van trobar-se dijous passat a La Iguana, local genuí de cultura de proximitat al barri barceloní de Sants. Era el debut artístic de Marchetti a la ciutat. Mercadante, no cal dir-ho, hi ha tocat milions de vegades en escenaris petits i grans. Van arrencar amb "Tal vez", el primer tango que van fer, plegats però separats per l'Atlàntic. Marchetti feia anys a Amèrica i Mercadante li va enviar com a regal d'aniversari una composició des d'Europa... per fax! Marchetti hi va posar una lletra de geografia urbana i sentimental. Era l'any 1998.
 
Les cançons Marchetti/Mercadante, mostres eloqüents que el bon tango escapa dels tòpics anquilosants, van ser la columna vertebral del repertori a La Iguana: "Tu mejor alumno", "Nunca juegues al póquer con René Lavand", "Cómo sigo", "Esa palabra"... les dues darreres les va cantar Ana Rosi, convidada per la parella a l'escenari. Igual que el guitarrista Gustavo Battaglia, que va brodar amb Mercadante el clàssic de Piazzolla "Adiós Nonino", i Analía Carril, que va cantar "El corazón al sur", d'Eladia Blázquez, i "Este ir y venir", nova col·laboració entre Marchetti i Mercadante que confronta les cantonades de Buenos Aires i Barcelona i les fon en un joc de miralls. Com feia Cortázar amb les galeries de París...
 
També hi ha joc de miralls entre les dues ciutats a "Més que un crack", un tango-cançó de la parella de músics dedicat al més gran artista de la Barcelona actual: Leo Messi. Aquesta cançó va néixer la primavera -europea- del 2008 com un encàrrec de la revista Sons de la Mediterrània, quan aquesta sortia en paper i no en pantalles, i quan el Déu blaugrana lluïa el dorsal dinou. Primer, la cançó es deia "Este otro mundo", però després va evolucionar una mica. La lletra, com "Este ir i venir", té passatges fantàstics i cortazarians: la il·lusió dels nens que admiren i estimen Messi aquí i a l'altra punta de món és la mateixa i esborra les distàncies.
 
Però a La Iguana hi va haver més coses: una sèrie de sonets satírics dedicats als mossos d’esquadra, al Partit Popular, a Florentino Pérez i al rei Joan Carles; un poema més introspectiu i salvatge que començava dient "Cómo será creer en Dios...", i que ens va fer descobrir al final que Marcelo Mercadante va ser confirmat de nen al barri de Flores pel mossèn Jorge Bergoglio, futur Papa Francesc; “La pongo igual”, cant irreverent d'anarquisme humorístico-sexual en la línia Georges Brassens, i, sorprenent cirereta final, una adaptació tanguera i en català de “L’estaca”, de Lluís Llach.

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Autor
Jordi Martí Fabra

Periodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol. Escriu el bloc Històries del sud. 

Altres articles d'aquest autor
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]