Sally Grossman i Bob Dylan, durant la sessió fotogràfica de Daniel Kramer per a la portada del disc 'Bringing It All Back Home'

Novetats llampants i llamineres a la secció catalana del club dels dylanites. Són dues noves aportacions en forma de cançons de verb torrencial i batecs de rock: "Les aventures del general Lluna" i "Des d'aquí veig ca teu". De Guillem Gisbert i Xarim Aresté, respectivament. 

La primera arriba cap al final del primer disc en solitari del cantant de Manel, Balla la masurca! (Ceràmiques Guzmán, 2024), i constitueix una mena de punt i apart, perquè s'aparta de les sonoritats de pop sintètic i les històries xiques de pop petitburgès, explicades amb to tristoi, per abraçar una mica d'èpica i electricitat en companyia dels músics tronats de La Ludwig Band. Quan Guillem Gisbert posa el seu talent narratiu al servei de l'aventura i no de la melangia... Ai, amics, això és tota una altra cosa!

En aquest cas, són una mica menys de vuit minuts de navegació transatlàntica i onírica amb el vent a les veles. Els paral·lelismes són molt evidents amb "Bob Dylan's 115th Dream", una de les gemmes de Bringing It All Back Home (Columbia, 1965). És aquella història on tot crema i el narrador no deixa de fugir i fugir... "Bob Dylan's 115th Dream", somni efervescent ambientat inicialment en el viatge transatlàntic del mercant Mayflower que va dur els pares pelegrins al nou món, també es reconeguda per ser aquella cançó en què el bard, irònic i sobrat com ell sol, va esclafir a riure en la primera presa i va decidir deixar-la tal qual. Guillem Gisbert, que també va sobrat, encapsula i condueix la història del general Lluna entre el primer i el darrer vers de l'havanera "El meu avi", però després ja no torna als jocs sofisticats i tristament costumistes de les seves composicions anteriors, sinó que s'empesca una tuna-rondalla final, un himne estudiantil amb aires de la "Luna de miel", de Gloria Lasso, que és un altre punt i apart absolut. I així s'acaba el disc. 

"Des d'aquí veig ca teu" sona molt més aclimatat en el context general de l'àlbum on s'encaixa, Un idioma nou (RGB Suports, 2024). En tres minuts i mig, Xarim Aresté s'hi mostra bufonesc, descregut i molt dylanià com a protagonista d'un malson psicomòbil sense escapatòria. El flixanco és pura entranya, la seva música és més tripa i menys intel·lecte. Menys mestretites. I les formes desballestades i sincopades d'aquesta cançó febrosa connecten amb "Motorpsycho Nightmare", però també conté pistes d'altres cants onírics de Dylan, com "I Dream I Saw St. Augustine". El pobre narrador d'aquesta gran cançó d'en Xarim acaba penjat d'una creu mentre el disc s'encamina amb "Lo galatxo" cap a un blues acústic i parsimoniós, amb sons de dobro que connecten l'Ebre amb el Mississipi i Taj Mahal amb Lo Canalero.

El Mayflower, en un quadre de William Halsall

Navega per les etiquetes

Xarim ArestéGuillem GisbertDes d'aquí veig ca teuLes aventures del general LlunaPura Dylanita

FEU EL VOSTRE COMENTARI