No és la primera vegada que em passa ni serà l’última. Parlo amb Carles Dénia i penso en Enrique Morente. Per què? Perquè quan Carles Dénia m’explica que vol fer un disc de cant que de tan antic sigui modern el cap em salta automàticament als discos Despegando i Homenaje a D. Antonio Chacón, parits tots dos alhora. El ronc de l’Albaicín va gravar aquests dos àlbums gegants el 1977 per a CBS i Hispavox, respectivament, tots dos acompanyat de la guitarra rància i amiga de Pepe Habichuela.
Són dos discos aquests per tornar-hi una vegada i una altra a agafar forces i sadollar-se. Són dues cares d’una mateixa moneda. Una mira endavant i l’altra enrere. Però no sabria dir quina és el futur i quina el passat. El disc dedicat als cants d’Antonio Chacón arriba a sonar en molts moments amb una modernitat espacial, mentre que Despegando parla del futur d’Andalusia a la manera dels més antics. Em sembla que això és el que vol fer Carles Dénia amb el cant d’estil valencià. Crec que ho aconseguirà.
Foto:
Carles Dénia durant el seu concert del 21 de març a l’Auditori Barradas de l’Hospitalet de Llobregat en el marc del festival BarnaSants (
Dani Álvarez). Aquí és més
Jacques Brel que
Morente, però és una bona foto…
