Enrique Morente segueix enriquint-nos amorosament. Va morir el 13 de desembre del 2010 i la seva personalitat segueix marcant camins possibles com una cuca de llum enmig de la nit. Dijous passat ho vam tornar a comprovar en un d’aquells actes imaginatius que organitza la societat flamenca barcelonina El Dorado a la sala Sandaru. L’acte, emmarcat en el cicle d’activitats Lo Morente, es deia Palabras para Enrique i no era ben bé ni una conferència, ni un concert ni un debat. Però hi va haver una mica de tot.

El fundador del Taller de Músics, Lluís Cabrera, va evocar el paper de Morente en la configuració de la penya flamenca del barri barceloní de Verdum, una penya que als anys setanta va actuar com a focus d’associacionisme i de resistència veïnal i on, al final, fins i tot es van dedicar a la música! Després, Barcelona s’aniria convertint a través del Taller de Músics en l’esperó dels projectes més experimentals del cantaor de Granada. Per il·lustrar-ho a la sala Sandaru va sonar l’espectacular "Vidalita" que Morente va fer al teatre de la Maestranza de Sevilla amb el bateria Max Roach i un aguerrit grup de flamencs i jazzistes. Era un avançament del doble disc que el Taller de Músics està preparant per donar a conèixer aquella col·laboració del 1992 iniciada en un seminari.

Pere Pons, crític musical a la reserva i home del jazz, entre altres músiques, va prendre la paraula per lloar la curiositat insaciable de Morente, no només envers el jazz, sinó envers tota la música i l’art en general. Així com Borges es considerava lector abans que escriptor, Morente no es creia mestre sinó deixeble. Pons també va recordar l’últim concert de l'artista, el 23 de novembre del 2010 al Molino de Barcelona, fent costat desinteressadament a una nova iniciativa de Mayte Martín, i el funeral del cantaor a Granada, que va quedar documentat en un sentit article al número 20 de la revista Sons de la Mediterrània. Al funeral de Morente hi va anar també des de Barcelona Paco Ibáñez, que dijous passat, a la sala Sandaru, va tancar l’acte cantant “Si tu vienes a la romería”, sobre un poema fondo de García Lorca, i les “Palabras para Julia” que José Agustín Goytisolo va cedir amablement a l'imaginari col·lectiu.


Enrique Morente, Max Roach i Raimundo Amador

I vam tornar cap a casa, amb el cor entendrit i el cervell enriquit. El cicle Lo Morente continuarà les properes setmanes a la sala Sandaru amb el concert de Pedro el Granaïno i Antonio de Patrocinio (28 d’abril), la conferència de José Luis Ortiz Nuevo Tiempos de palabras con Enrique Morente (12 de maig), l’actuació-dissertació conjunta de Pedro G. Romero, José Enrique Morente i Israel Galván (18 de maig) i, finalment, el concert de Soleá Morente amb Alfredo Lagos (2 de juny). I el muntatge morentià de Mariola Membrives Omega 20.16, que al març es va presentar a la sala Sandaru, es podrà tornar a veure a Barcelona, a la sala Jamboree, el proper 4 de maig.

Capítols anteriors de la sèrie:

Morentiana (1)

Morentiana (2)

FEU EL VOSTRE COMENTARI