Enrique Morente segueix enriquint-nos amorosament. Va morir el 13 de desembre del 2010 i la seva personalitat segueix marcant camins possibles com una cuca de llum enmig de la nit. Dijous passat ho vam tornar a comprovar en un d’aquells actes imaginatius que organitza la societat flamenca barcelonina El Dorado a la sala Sandaru. L’acte, emmarcat en el cicle d’activitats
Lo Morente, es deia
Palabras para Enrique i no era ben bé ni una conferència, ni un concert ni un debat. Però hi va haver una mica de tot.
El fundador del Taller de Músics,
Lluís Cabrera, va evocar el paper de
Morente en la configuració de la penya flamenca del barri barceloní de Verdum, una penya que als anys setanta va actuar com a focus d’associacionisme i de resistència veïnal i on, al final, fins i tot es van dedicar a la música! Després, Barcelona s’aniria convertint a través del Taller de Músics en l’esperó dels projectes més experimentals del
cantaor de Granada. Per il·lustrar-ho a la sala Sandaru va sonar l’espectacular "Vidalita" que
Morente va fer al teatre de la Maestranza de Sevilla amb el bateria
Max Roach i un aguerrit grup de flamencs i jazzistes. Era un avançament del doble disc que el Taller de Músics està preparant per donar a conèixer aquella col·laboració del 1992 iniciada en un seminari.
Pere Pons, crític musical a la reserva i home del jazz, entre altres músiques, va prendre la paraula per lloar la curiositat insaciable de
Morente, no només envers el jazz, sinó envers tota la música i l’art en general. Així com Borges es considerava lector abans que escriptor,
Morente no es creia mestre sinó deixeble. Pons també va recordar l’últim concert de l'artista, el 23 de novembre del 2010 al Molino de Barcelona, fent costat desinteressadament a una nova iniciativa de
Mayte Martín, i el funeral del
cantaor a Granada, que va quedar documentat en un sentit article al número 20 de la revista
Sons de la Mediterrània. Al funeral de
Morente hi va anar també des de Barcelona
Paco Ibáñez, que dijous passat, a la sala Sandaru, va tancar l’acte cantant “Si tu vienes a la romería”, sobre un poema fondo de
García Lorca, i les “Palabras para Julia” que
José Agustín Goytisolo va cedir amablement a l'imaginari col·lectiu.
Enrique Morente, Max Roach i Raimundo Amador
I vam tornar cap a casa, amb el cor entendrit i el cervell enriquit. El cicle
Lo Morente continuarà les properes setmanes a la sala Sandaru amb el concert de
Pedro el Granaïno i
Antonio de Patrocinio (28 d’abril), la conferència de
José Luis Ortiz Nuevo Tiempos de palabras con Enrique Morente (12 de maig), l’actuació-dissertació conjunta de
Pedro G. Romero,
José Enrique Morente i I
srael Galván (18 de maig) i, finalment, el concert de
Soleá Morente amb
Alfredo Lagos (2 de juny). I el muntatge morentià de
Mariola Membrives Omega 20.16, que al març es va presentar a la sala Sandaru, es podrà tornar a veure a Barcelona, a la sala Jamboree, el proper 4 de maig.
Capítols anteriors de la sèrie:
Morentiana (1)
Morentiana (2)