Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 08/01/2025

La lletra clara

 
Peter, Paul and Mary, a començaments dels anys seixanta 

Peter Yarrow se n’ha anat d’aquest món el mateix dia que Donald Trump ha deixat anar la seva enèssima bateria pudenta de pensaments bojos i irreals. Annexionar-se Grenlàndia i el Panamà. Rebatejar el Golf de Mèxic. Incorporar al Canadà als EUA. Pensaments bojos i irreals... i perillosos, perquè alimenten l’estupidesa i poden anar fent-se reals, si no se’ls enfronta. No estem tan lluny del que passava fa cent anys al centre d'Europa.
 
Peter Yarrow, Paul Stookey i Mary Travers, molt més coneguts com a Peter, Paul and Mary, van ser protagonistes principals de l'onada folk que als anys seixanta, als Estats Units, va recollir el testimoni d'aquells qui, uns anys abans, havien plantat cara a la cacera de bruixes i havien dut un nou ús –progressista, urbanita, il·lustrat– a la música tradicional i les cançons dels pàries de la terra, gent de camp humil, digna i analfabeta. Amb la seves guitarres polides i les seves tres veus d'harmonies meloses, Peter, Paul and Mary van aprofondir la tasca de Pete Seeger: dur a un públic massiu, universitari i benestant, un missatge de solidaritat i empatia amb els més desafavorits. Fer apte per a tots els públics el fons revolucionari de l'aspre Woody Guthrie, suavitzant-ne les formes.   
 
Peter Yarrow va ser també qui va musicar i va cantar amb el seu grup una de les cançons que més fortament han arrelat als Països Catalans: "Puff, the Magic Dragon", sobre un poema de Leonard Lipton que és com l'Alícia de Carroll: té infinits nivells de lectura, del més tendre i innocent al més rebuscat i lisèrgic. Deu ser per això que aquesta mena de cançons posen tan nerviosos als feixistes d'ahir, d'avui i de sempre.
 
Enfront dels pensaments tèrbols i autoritaris que sembla que ara revifin, giraven els discos i corrien per aquella Amèrica seixantera lletres clares i naïfs de molla i justícia social, i els Peter, Paul and Mary, amb les seves ressonàncies de cor bíblic i el seu posat de trobadors moderns, les propagaven per facultats i auditoris: Aquesta terra és la teva terra, però on han anat a parar totes les flors? La resposta només la sap el vent, Paf era una drac màgic que vivia al fons del mar i el pobre nen d'Hiroshima mai no va fer-se gran. Perquè tots els homes som germans, trenquem cadenes arreu del món. Peter Yarrow i Donald Trump. Which Side Are You On?

Una de les darreres cançons que Peter Yarrow va incorporar al repertori de Peter, Paul and Mary va ser "Don't Laugh at Me". Gravada originalment pel cantautor country Mark Wills, és tot un cant contra la discriminació i l'odi. I en la versió del veterà trio de folk, s'hi van afegir aquests versos: "Sóc gras, sóc prim, sóc alt, sóc baix, sóc cec, sóc negre, sóc blanc, sóc marró, sóc jueu, sóc cristià, sóc musulmà, sóc gay, sóc lesbiana, sóc un indi americà, sóc molt molt jove i sóc una mica vell... No te'n riguis de mi". Lletres clares contra pensaments tèrbols.

Navega per les etiquetes

Paul and MaryPeterPeter Yarrow

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Autor
Jordi Martí Fabra

Periodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol. Escriu el bloc Històries del sud. 

Altres articles d'aquest autor
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]