Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 25/03/2015

De l'Arboç a Grândola

 
L’Arboç té les seves vinyes, la seva Giralda... i la seva escola de música tradicional. No tots els pobles poden presumir de tres tresors així. Dissabte passat vam fer cap a aquesta bonica vila penedesenca, concretament a la gran seu de l’Arbosense, un músic (Carles Belda), una musicòloga (Anna Costal), un gestor cultural amb càrrec polític (Lluís Puig) i un periodista (jo). Conduïts amablement per un altre periodista, Pere Sallent, vam parlar una mica d’allò que en diem música tradicional. L’acte es feia en el marc de la V Trobada de Músics del Baix Penedès, i abans de la xerrera hi havia hagut un triple maridatge de música, menjar i vins i caves seguit de rom cremat i havaneres amb el grup Veles i Vents. Què més vols?
 
Entre els diversos temes que es van posar sobre la taula (la frontera entre tradicional i popular, la denominació ‘música ètnica’, els estereotips culturals de la Renaixença, els espais i usos de la música, etc.) va aparèixer el del repertori. Quin repertori hem de fer? Com l’hem de tocar? Carles Belda va apuntar que una cançó o un estil musical és com una llavor: tant se val d’on vingui, si arrela i creix en un territori ja va bé. Llàstima que jo no tingués a mà l’article Repertoris, que Ricard Casanovas va escriure fa un temps en aquest mateix web. “Farà més feina un grup justet amb un bon repertori que no pas un gran grup amb un repertori deixat”, deia entre altres coses el músic de Port-Bo, a qui per cert els del grup Veles i Vents van citar com un dels millors lletristes que té actualment l’havanera i la cançó de taverna.
 
Quan tornava cap a Barcelona, després d’escoltar la Big Band Grallera que havia actuat després de la taula rodona amb cançons que van dels grallers penedesencs a Duke Ellington, pensava en els repertoris, i en la importància que hi juga també el coneixement i les experiències viscudes de l’oient. A mi m’ha commogut escoltar Belda i Arnella cantant en català “Grândola vila morena”, per exemple, perquè sóc d’aquells nens a qui els pares van ensenyar que aquesta és una cançó lligada a la llibertat i a una revolució de clavells en què els càmpings portuguesos estaven plens d'angolesos i de catalans. Per cert, Jaume Arnella em va dir una vegada que havia decidit adaptar-la al català per una raó de pes: ningú no ho havia fet abans.



FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Autor
Jordi Martí Fabra

Periodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol. Escriu el bloc Històries del sud. 

Altres articles d'aquest autor
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]