Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 27/04/2021

Els arbres i el bosc

 
Bombes feixistes caient sobre Barcelona el 17 de març de 1938

Escric aquest text en defensa pròpia. Brigitte Vasallo va escriure la setmana passada a Crític un article que es deia Colons i que era un retorçat exercici de cinisme pilarraholesc, amb estranys sil·logismes i un batibull d’idees destinades a fer bullir l’olla de Twitter, polaritzar posicions i aprofundir trinxeres. La conclusió general és que les elits nacionalistes catalanes, a la manera de l’extrema dreta, han construït un bulo o una fake new (sic) segons la qual el franquisme va voler colonitzar Catalunya a través de la immigració de masses de població d’altres parts de l’Estat. Després, la barrija-barreja continua amb unes consideracions sobre el feixisme, i després sobre la llengua, que no he aconseguit entendre.
 
A banda de les inexactituds històriques –arriba a dir que la migració va arribar a les zones industrials de Catalunya a partir del 1950, quan ho venia fent des de molt i molt abans de la Guerra Civil–,  tal com jo ho veig, el cinisme de l’article consisteix a pressuposar que aquesta tesi dels immigrants colons impera i es repeteix insistentment entre el nacionalisme català –obviant tantes i tantes experiències integradores i transversals que l'autora segur que coneix– i també a explicar aquesta història sense citar en cap moment dos detalls històrics sense els quals no s’entén res: l’ocupació militar i la repressió cultural.
 
Diu Brigitte Vasallo: “Amb la història de la Guerra Civil i del franquisme a Catalunya està passant això: es va naturalitzant una mena de sensació que la guerra va ser Espanya (els feixistes) contra Catalunya (els republicans)”. Ens pot aclarir com es va naturalitzant aquesta mena de sensació que dona peu a escriure el seu article? Jo no la tinc pas. I al text, en cap moment no diu d'on surt...
 
I com que els cínics no serveixen per aquest ofici i com que a mi també em dolen aquests temes de cultura popular –sobretot que tantes vegades se’ns infantilitzi des d’un pensament pretesament progressista i trencador però d'inequívoc fons reaccionari–, doncs hi diré la meva.
 
Tots tenim memòria. Sobretot, els pobres. Sobretot, les dones. Sobretot, els emigrants. Una altra cosa és que aquesta memòria aflori oficialment. Fins aquí estem d'acord i la bandera i l’orgull de classe ens agermana, camarada. Estic d’acord que els poderosos escriuen la història, culpabilitzen els pobres i tenen totes les facilitats per delimitar el terreny de joc on es guanyen i perden idees i calerons. No és cap novetat. Tampoc no ho és que les potències colonials, centrals o com se'n vulgui dir (ep! estem parlant d’exèrcits i funcionaris, no de masses humils que busquen guanyar-se el pa per als seus fills) han buscat la connivència dels poders locals per afermar-se. Cap novetat. Però en el cas que ens ocupa, la realitat històrica és encara tan evident, l’hem palpat i la palpem cada dia d’una manera tan diàfana, que articles com aquest que ha escrit Brigitte Vasallo són, al meu entendre, per força malintencionats.
 
Per començar: la història ens ha fet com som. Les nostres relacions difícils amb els Borbons, per exemple, no són una cosa nova, venen de fa temps. Segles. Que les oligarquies catalanes van col·laborar amb el franquisme? Ja ho sabem. I precisament, com que els importava més el poder i els diners que no pas la cultura o els drets col·lectius, ho van fer sense manies. Molts altres van pagar el seu compromís de classe i de cultura amb l’exili, la clandestinitat, la presó o la mort.
 
El que no s’hi val, ni en història ni en cultura, és posar-se a descriure els arbres per ocultar els boscos. Defensar-se preventivament d’atacs i insults que encara no s’han rebut com una manera de desactivar els debats i les crítiques constructives. Fer servir les dades com a categories o com a anècdotes segons la conveniència. Descontextualitzar-ho tot. I no citar allò que es critica. Per exemple: jo en aquest article cito l’article de Brigitte Vasallo perquè tothom el pugui llegir. Quan ella parla del bulo de la colonització que fa córrer el nacionalisme català, a què es refereix exactament? A algun estudi recent? A la declaració d’algun polític? A algun comentari llegit en alguna xarxa social? Em recorda el mecanisme que ha mogut la recent polèmica al voltant de Javier Cercas, genialment descrita per Màrius Serra en aquest article. O, a l’altra cara de la mateixa moneda, la manera com funcionen les columnes de Pilar Rahola a La Vanguardia o les seves desproporcionades aparicions a Televisió de Catalunya.
 
En fi, això només és un altre article escrit a cop calent mentre l’Ajuntament de Mutxamel decideix canviar el nom del carrer d’Enric Valor pel d'Avenida de España. El que val la pena de debò és llegir el dossier central del darrer número de la revista Caramella, dedicat a Franco i la cultura popular. O recordar l’historiador marxista Pierre Vilar (censurat pel franquisme): “La negació del fet nacional, quan despunta o ressorgeix, és normalment la primera reacció de l’estat dominant. 'No existeix la nació algeriana' (o vietnamita), ens repetiren durant anys. Per això, als agitadors nacionalistes d’un país no independent se’ls titlla d’inventors de problemes ‘artificials’, alhora que el grup sencer és castigat amb recels i sancions que acaben confirmant aquests pretesos artificis, i cristal·litzant el fenomen de l’existència del qual era negat”. És exactament això el que fan articles com el que comentem avui. Com diuen en castellà: “No hay peor ciego que el que no quiere ver”. Com a Cercas i a l'autora de Colons, a mi també em dolen aquests temes, especialment quan recordo persones amb consciència de classe i de poble com en Jordi Fàbregas .

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Autor
Jordi Martí Fabra

Periodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol. Escriu el bloc Històries del sud. 

Altres articles d'aquest autor
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]