Diumenge passat a la tarda vaig viure una sensació nova: jugar a futbol amb el meu fill mentre a molt pocs metres una colla de músics, tan entusiastes amb els instruments com ell amb la pilota, interpretaven “Take the A Train” a tota castanya. Això passava al parc de Vallbona d’Igualada, a la darrera jornada de la primera edició de l’Estival de Jazz.

Mentre nosaltres emulàvem Neymar amb fortuna desigual, nens amb calçotets i nens sense calçotets es remullaven a les piscinetes properes; altra gent, més gran, menjava per berenar la paella que havia quedat del dinar; alguns observaven les aquarel·les jazzístiques de Xavier Gabriel pintades en nits de música a Igualada i exposades al costat de la barra. I per l’escenari muntat per a aquesta jornada final de pícnic i jazz gratuït desfilaven els il·lusiona(n)ts combos dels centres musicals igualadins, a més d’una Igualada All Stars formada per músics ‘ja fets’: jazzistes com Albert Cirera, Oriol Roca, Jordi Matas... i també gent com Ildefons Alonso i Toni Vilaprinyó, que van tocant amb uns i altres però que per mi seran sempre músics d’aquell grup de folk que es deia La Font de la Carota...

Deixem la font i tornem al parc de Vallbona, diumenge passat. Ambient distès i públic il·lustre: una noia que s’assemblava molt a la cantant d’Angelina i els Moderns i músics de comarques veïnes com Joan Pons, El Petit de Cal Eril, escoltant els col·legues amb l’aparatosa lesió a la mà que li havia impedit d’actuar, dos dies abans, al PopArb d’Arbúcies.

El Teatre de Cal Eril, per cert, figurava entre la petita multitud d’entitats que, segons els cartells, han donat suport a aquesta primera edició de l’Estival, finançat en part gràcies al micromecenatge a la plataforma Verkami, on els organitzadors oferien, entre altres recompenses, un disc que recollirà la producció pròpia del festival –Carta blanca a Ramon Prats, que es va estrenar el dissabte 29 de juny al Somiatruites– i peces de roba interior –calcetes o calçotets– amb el logo del festival estampat al bell mig.

En acabar la jam de la Igualada All Stars, el saxofonista i organitzador Albert Cirera va procedir a sortejar una panera amb verdures, gentilesa d’un hort amic, entre tots els assistents que duguessin posats en aquell moment uns calçotets del festival. És allò que diuen: cal reinventar-se.

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Periodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol. Escriu el bloc Històries del sud.