Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 30/10/2012
Ètica, estètica i rumba
Abans de res, vaig preguntar a Dani Caracola com és que al seu disc Cultures viatgeres els pals del ric arbre llatí –milonga, candombe i rumba...– sonen tan interioritzats, a diferència de tants i tants projectes mestissos o de fusió o de patxanga o com en vulguis dir, on la pretesa interculturalitat només consisteix en una pinzellada de cúmbia per aquí i una tòpica cadència de reggae per allà. A Cultures viatgeres no hi ha cap tòpic mestís: es viatja del Perú a l'Uruguai i del Carib a la Barceloneta de veritat.
La resposta de Dani Caracola a la primera pregunta no me l’esperava: em va dir que en el seu cas l’ètica va per davant de l’estètica, i que això sempre es nota. L'ètica humil del carrer es palpava molt també en els discos de Gato Pérez, i suposo que la participació a Cultures viatgeres de músics ètics com Xavier Batllés, Manel Joseph i Rafalito Salazar fan que el paral·lelisme sigui més evident.
La rumba como ética era precisament el subtítol que Marcos Ordóñez va posar al seu llibre sobre Gato. Ara, l'editorial Sigueleyendo ha reeditat l'obra en format digital i l'ètica ha caigut de la portada, deixant pas a una fórmula més retrospectiva i autoreferencial: Tal como éramos. Per dins, el llibre és bàsicament igual que el que es va publicar el 1987, però Ordóñez hi ha afegit un epíleg amb els seus records del final infeliç que va tenir la carrera i la vida del seu amic i biografiat.
Jo imagino que rumba catalana i ètica van quedar definitivament lligades el dia que Gato Pérez va gravar "SOS", cançó colossal, cosina de "Cambalache" i de "La mauvaise réputation", i animada a més amb el piano saborós –amb allioli!– de Josep Cunill. Mireu si és actual que sembla dedicada a Angela Merkel:
La resposta de Dani Caracola a la primera pregunta no me l’esperava: em va dir que en el seu cas l’ètica va per davant de l’estètica, i que això sempre es nota. L'ètica humil del carrer es palpava molt també en els discos de Gato Pérez, i suposo que la participació a Cultures viatgeres de músics ètics com Xavier Batllés, Manel Joseph i Rafalito Salazar fan que el paral·lelisme sigui més evident.
La rumba como ética era precisament el subtítol que Marcos Ordóñez va posar al seu llibre sobre Gato. Ara, l'editorial Sigueleyendo ha reeditat l'obra en format digital i l'ètica ha caigut de la portada, deixant pas a una fórmula més retrospectiva i autoreferencial: Tal como éramos. Per dins, el llibre és bàsicament igual que el que es va publicar el 1987, però Ordóñez hi ha afegit un epíleg amb els seus records del final infeliç que va tenir la carrera i la vida del seu amic i biografiat.
Jo imagino que rumba catalana i ètica van quedar definitivament lligades el dia que Gato Pérez va gravar "SOS", cançó colossal, cosina de "Cambalache" i de "La mauvaise réputation", i animada a més amb el piano saborós –amb allioli!– de Josep Cunill. Mireu si és actual que sembla dedicada a Angela Merkel:
Imprimir
PDF
Enviar
Correcció
Twitter
FacebookAutor
Jordi Martí FabraPeriodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol. Escriu el bloc Històries del sud.
Altres articles d'aquest autor
El disc del dia
.gif)
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]